A la biblioteca de dret de la universitat de Harvard hi ha un exemplar del 'Practicum quaestionum circa leges regias hispanae' (Madrid, 1606), tractat de Juan Gutiérrez, amb una curiosa inscripció manuscrita a la darrera pàgina del text: "L'enquadernació d'aquest llibre és tot el que queda del meu estimat amic Jonas Wright, el qual va ser escorxar viu pels Wavuma". L'exemplar fou adquirit al llibreter Paul Veith, de Nova Orleans, per 42,5 dòlars. El que no sabem, però, és si ho fou pel seu contingut o per l'original relligadura.

Les enquadernacions amb pell humana són una rara i morbosa excepció dins el món de la bibliofília, que ja tendeix a certes extravagàncies malaltisses. Tot i així, la pell humana, després d'adobar-la i una vegada vençudes les dificultats de desgreixament que comporta, no reuneix cap bellesa extraordinària. És gruixuda i resistent, però dóna un gra irregular i semblant al de la pell del senglar. La universitat de Brown, situada als Estats Units, té una còpia de l''Anatomia' de Vesalius enquadernada amb pell humana.

Motivacions diverses
A la darreria de la dècada dels seixanta, alguns estudiants d'anatomia, tal vegada inspirats en l'exemple, feien enquadernar l''Anatomia' de Henry Gray amb la pell del cadàver en què havien fet dissecacions. I el Col·legi de Metges de Filadèlfia conserva, com a mínim, quatre llibres enquadernats amb pell de persones, inclosa la d'un mariner amb el tatuatge clarament visible.

D'altra banda, a la primeria del segle XIX, Edmond Léroy, advocat de Valenciennes, somiava relligar una obra amb la pell del seu autor. Havia assistit a l'embalsamament de l'abat Jacques Delille, cèlebre traductor (encara que no massa reeixit) de 'Les Geòrgiques' de Virgili. Del pràctic encarregat de l'operació n'obtingué, després de suplicar-li-ho molt, dos fragments de l'epidermis del poeta: un del pit i un altre de la cama. Leroy va confessar més tard que l'exemplar, una vegada enquadernat, havia quedat preciós, i que així li ho havien comunicat les nombroses persones que visitaven la seva biblioteca habitualment.

La pell d'una comtessa
I encara un darrer cas. Camille Flammarion, astrònom francès, admirava la pell de la comtessa de Saint Agnes. Ella li prometé llegar-li la pell de la seva espatlla perquè enquadernés el llibre que més estimés. En morir la comtessa, féu enquadernar amb la seva pell adobada 'Les terres du ciel', estampant a les tapes, que resultaren "blanques i d'un gra superb i inalterable", l'epígraf "Souvenir d'une morte".