La seva valentia i la seva visió estratègica i tàctica són algunes de les qualitats que van convertir Alexandre el Gran en un dels majors mites de la història de la humanitat. Però Olímpia, la seva mare, s'encarregaria d'acompanyar aquests trets característics del seu fill amb d'altres que segurament li serien menys reconeguts però que igualment passarien a configurar-ne la personalitat: la superstició i la creença en els auguris. Sis anys després de partir cap a l'Àsia, la primavera de l'any 328 aC va deixar l'antiga satrapia de Balj per emprendre un nou any de lluita. I va ser llavors quan Alexandre va rebre un auguri que va llegir en clau de victòria.

Ho explica Robin Lane Fox, doctor en Història Antiga per Oxford, que descriu com en el moment en què els homes del gran conqueridor muntaven el campament del riu Oxus, van brollar de terra dues fonts prop de la tenda reial. L'una era d'aigua, l'altra d'un líquid "que sortia a borbollons i amb una flaire, un sabor i aspecte que no eren diferents de l'oli d'oliva, tot i que aquell terreny no era apropiat per a les oliveres". Ja 'Les vides paral·leles de Plutarc' descriuen aquest capítol, però Lane Fox destaca com els oficials es van servir de l'oli d'oliva per descriure aquell líquid que no era una altra cosa que petroli. Alexandre va cridar Aristandre, l'endeví reial, qui dictaminaria que la font era un signe de treballs, però que després dels treballs, vindria la victòria.

La fundació d'Alexandria
Era la primera vegada que els occidentals es trobaven amb petroli a l'Iran, i el van utilitzar per justificar la seva pacient esperança en un futur millor. L'estratègia que Alexandre va emprendre llavors, igual com la font de petroli, prometia la victòria després d'un gran esforç. Mentre buscava Epistàmens, l'últim líder persa que s'hi enfrontaria, l'exèrcit de l'emperador havia dividit la seva força en sis seccions, dues per quedar-se i custodiar Bactriana, tres per creuar l'Oxus i una per fortificar l'oasi occidental de Merv.

Malgrat trobar-se a una distància de més de tres-cents quilòmetres desert enllà, Merv era un focus de civilització fèrtil i estratègic que podia reforçar-se per refusar amb força l'enemic. Alexandre, esperonat per l'auguri del descobriment del petroli, va ordenar al general Cràter que fundés una Alexandria en aquell indret i que fortifiqués les colònies més petites de l'interior de l'oasi. Aquell destacament acabaria decidint la guerra.