Stendhal (1783-1842), escriptor francès i viatger impenitent, va fer un parell d'escapades a Barcelona. La primera, el 1829, va acabar quan el capità general de Catalunya, l'absolutista i paranoic comte d'Espanya, el va expulsar per liberal. La segona, el setembre del 1837, va durar 24 hores i va incloure una estada a l'hotel Quatre Nacions, deixar-se encisar per la Rambla, detectar la tensió que llavors provocava la primera guerra Carlina i passar per Mataró, on es va esgarrifar per la pudor d'oli ranci del menjar que li van servir.

Fent-se ressò d'allò que li van dir, Stendhal escriuria posteriorment que Barcelona era una ciutat similar a Milà i la més bella d'Espanya després de Cadis, i que els catalans eren republicans i admiradors de Rousseau i que defensaven el proteccionisme per mantenir els privilegis del seu comerç. Aquestes i altres impressions les va recollir a ‘Memòries d'un turista' (1838), considerada per alguns l'obra en què s'inventa el mot turista i per uns altres un plagi que l'autor va cometre tot basant-se en els records transcrits per un altre viatger. Va ser Stendhal, d'acord amb el títol del llibre, el primer turista que va córrer per aquí?