“Allunya’t de les dones, de la beguda i del joc”, adverteix aquest quadre de colors brillants. L’escena és ben coneguda en les comèdies de l’època: una cortesana sedueix un jove ingenu —i ric— i el convida a un sopar elegant. Tot seguit, li proposa jugar una partida de cartes amb un conegut que “casualment” han trobat al mateix saló. En el segle XVII els jocs de tota mena eren molt habituals a França, malgrat que es consideraven perniciosos i se’n decretaven prohibicions contínues. 

Aquí juguen al vint-i-u. Els gestos i les mirades ho diuen tot: el trampós ens ensenya l’as amagat per fer-nos còmplices de la jugada que és a punt de fer. Per la seva banda, l’innocent no s'adona de res. El pobre incaut s’exposa a l’escarni, perquè els dos bergants, en conxorxa amb la cambrera, el deixaran ben plomat. En morir De La Tour, la seva obra va caure en l’oblit fins que va ser redescoberta al principi del segle XX i, com que cada cop es cotitzava a un preu més elevat, van aparèixer una munió de quadres atribuïts al pintor, molts dels quals eren còpies o falsificacions. 

Aquest quadre és al Museu del Louvre, però al Kimbell Art Museum de Texas se'n conserva una altra versió, on varien alguns detalls (entre d’altres, la carta del brivall, que és un as de trèvols). Totes dues s’atribueixen a De La Tour, però qui sap si una no és còpia de l’altra, feta per un altre pintor. Si fos així… hauríem caigut en una altra trampa.