"Si tots els reis de la terra poguessin contemplar aquesta escena, moderarien l’ambició de guerres i conquestes”, va exclamar Napoleó en el camp de batalla, segons consta a les cròniques oficials. La campanya d’Eylau havia enfrontat els exèrcits francesos i russos en el gèlid hivern polonès. La càrrega de cavalleria sota el comandament de Murat va ser una de les més rellevants de la història bèl·lica de l’Europa moderna.

Però aviat van arribar els reforços russos i es va desencadenar una batalla interminable en la qual la victòria no es decantava per cap de les parts. Els soldats es perdien en la foscor i la boira de la nit i queien com mosques. Finalment, tots dos exèrcits, exhausts, es van replegar, sense forces per iniciar cap persecució. Tècnicament, els francesos havien guanyat al camp de batalla, però no havien liquidat l’exèrcit rus. “Quina massacre! I tot plegat, per no res…”, va exclamar el mariscal Ney quan prenia possessió d’un territori cobert de neu tacada de sang, on jeien 50.000 cadàvers congelats.

Si bé la Grande Armée en va sortir triomfant, el cost de la batalla havia estat tan elevat que Napoleó va veure amenaçat el seu prestigi. Perquè els francesos li perdonessin la carnisseria, va decidir que al quadre commemoratiu no s’hi mostraria victoriós, com es retratava habitualment, sinó desolat pel cost tan sagnant de la contesa i compassiu davant el vençut.