El mestre que va prometre el mar, dirigida per Patricia Font, narra la història d’Antoni Benaiges, un mestre de Mont-roig del Camp que abans de la Guerra Civil va ser destinat a l’escola de Bañuelos de Bureba, un petit poble de Burgos. També és la història de l’Ariadna, una dona que busca les restes del seu besavi desaparegut durant la guerra. Protagonitzada per Enric Auquer i Laia Costa, la pel·lícula està basada en el llibre Desenterrant el silenci: Antoni Benaiges, el mestre que va prometre el mar, de Francesc Escribano. Conversem amb la seva directora.
Què et va portar a dirigir l’adaptació al cinema de la novel·la de Francesc Escribano?
Em va atraure especialment que la història del mestre fos un fet real. És tan cinematogràfica que sembla ficció. La promesa que va fer als seus alumnes d’anar a veure el mar era real, ho tenia tot preparat per allotjar els nens a casa dels seus pares a Mont-roig del Camp. També era una oportunitat per parlar sobre les persones que després de tants anys encara busquen els seus familiars desapareguts i aportar un granet de sorra a la recuperació de la memòria històrica..
Què té d’inspiradora la figura del mestre Antoni Benaiges?
Benaiges vivia en consonància amb el que pensava i predicava. El fet que acceptés una plaça a un poble remot de Burgos i decidís quedar-s’hi quan va tenir l’oportunitat de treballar més a prop de la seva família o amb més comoditats és una mostra de com de compromès estava amb els seus principis. A la pel·lícula no podem mostrar tot el que feia, però també impartia classes nocturnes a adults i era una figura destacada de la vida cultural a Briviesca, la ciutat més propera al poble.
Per explicar la seva història, la pel·lícula entrellaça passat i present. Quina relació té el personatge de l’Ariadna amb el mestre i amb la Guerra Civil?
En una primera capa, l’Ariadna, en descobrir que el seu avi era alumne del mestre, revela la història d’Antoni Benaiges a l’espectador. Però, si llegim més enllà, ens adonarem que els fets de la trama del 1936 repercuteixen en els personatges del 2010 i en la relació entre ells. L’avi de l’Ariadna no ha superat el seu passat i no en parla. Hi ha una relació indirecta amb els atacs d’ansietat de l’Ariadna, que ha crescut en una casa de silencis i de tabús. Amb la interacció de les dues trames parlem d’una ferida transgeneracional. Tots tenim relació amb la Guerra Civil perquè som fills, nets i besnets dels que van protagonitzar-la.
Com heu aconseguit ambientar una escola rural dels anys trenta en un petit poble de Burgos?
A causa de les necessitats d’espai i de guió, no vam trobar un exterior de poble amb un interior d’escola en els quals poguéssim rodar conjuntament, així que vam rodar en dos decorats rodats per separat en dues localitzacions diferents. Pel que fa a l’ambientació i els decorats de la pel·lícula, se’n va encarregar un altre mestre, el director d’art Josep Rosell, que té una llarga trajectòria en el nostre cinema. La seva experiència, especialment en films d’època, va ser cabdal per dur a terme un rodatge complex i aconseguir la credibilitat de l’època.
Quina reacció esperes que el film desperti en els espectadors?
M’agradaria que donar llum a una història tan especial ajudés a reflexionar sobre els fets tan lamentables i determinants que ha viscut la història del nostre país, i, sobretot, a no oblidar-los.
Sorteig: vine a veure la pel·lícula
Us convidem a llegir més sobre la història d’Antoni Benaiges en aquest reportatge i a veure Ia pel·lícula al cinema amb una de les tres entrades dobles que sortegem a les xarxes socials de SÀPIENS. Us expliquem com participar-hi aquí.