Al SÀPIENS de febrer de 2022 vam revelar el pla secret per fer un desembarcament aliat a Catalunya l'estiu del 1944, en plena Segona Guerra Mundial. Una operació encapçalada pels nord-americans que no es va arribar a realitzar per l'oposició britànica.

L'exclusiva és fruit d'una recerca conduïda per l'historiador Pere S. de Argila als Arxius de les Forces Aèries nord-americanes (AFHRA, per les sigles en anglès), a Alabama; als Arxius Nacionals dels Estats Units, a Washington, i als Arxius Nacionals del Regne Unit, a Londres, on va poder accedir a documentació recentment desclassificada que demostra que aquesta operació va estar a punt de produir-se.

Entre els documents localitzats hi ha un llistat amb els objectius de Catalunya a atacar o ocupar (fàbriques, estacions de tren, vies de comunicació, aeroports i bases aèries, ports i zones industrials), un mapa del port de Barcelona amb diversos objectius marcats i un informe que mostra que el pla no es va acabar duent a terme per l'oposició dels britànics. Les decisions politicoestratègiques i les circumstàncies globals del moment van fer que l'operació es dugués a terme al sud de França, amb el nom d'Operació Dragoon. Podeu consultar alguns dels documents més importants de la investigació aquí.

Al número de juny de 2021 vam destapar les activitats d'espionatge de Jordi Banqué, un català que durant 27 anys va col·laborar amb el Ministeri per a la Seguretat de l'Estat, conegut popularment com Stasi, els serveis secrets de l'Alemanya comunista. La investigació es va realitzar als Arxius del Comissionat Federal per als Registres del Servei de Seguretat de l’Estat de l’antiga República Democràtica Alemanya (BStU, en l’abreviació en alemany), situats a Berlín. Allà vam consultar diferents expedients, entre els quals el de Jordi Banqué i el seu pare, Bautista Banqué, un comunista que va lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil i des de l'exili.

L'expedient de Jordi Banqué és extens: comença el novembre de 1962, quan va iniciar la seva col·laboració amb la Stasi, i acaba el novembre de 1989, uns mesos abans de la caiguda d'un dels serveis secrets més eficients i temuts del món. Podeu consultar alguns dels documents aquí.

El novembre de 2002 va sortir a quiosc el primer número de SÀPIENS amb una portada dedicada a Joan Pujol García, Garbo, l’espia català que va enganyar Hitler. Quan els anglesos van desclassificar els documents confidencials, la nostra revista va ser el primer mitjà a consultar-los i publicar-los en una exclusiva mundial que podeu llegir aquí.

Setze anys després, en el número 200 vam publicar una nova exclusiva sobre un dels agents dobles més fascinants de la història. Durant tots aquests anys, havíem continuat seguint la pista de Garbo i, el novembre de 2018, vam traure a la llum nous documents sorprenents, que havien estat desclassificats als Arxius Nacionals Britànics, sobre les activitats de l’agent més important del segle XX durant la guerra freda. Aquí podeu veure els més sucosos i podeu llegir com vam consultar el dossier.

El número 15 de la nostra revista (gener de 2004) va arribar a quiosc amb una gran exclusiva: la trobada amb Ramon de Colubí, l'advocat defensor de Lluís Companys, un militar barceloní a qui els historiadors havien perdut el rastre i a qui, fins i tot, alguns havien donat per mort. Finalment, i després d'un procés llarg que va implicar la recerca a diferents arxius, SÀPIENS el va localitzar a Caracas. Aquesta trobada va permetre reproduir per primera vegada uns documents inèdits sobre la defensa de Companys, que Colubí havia guardat durant 63 anys.

"Aquest serà un viatge històric". Així es va acomiadar Jordi Creus, aleshores director de SÀPIENS, de Jordi Finestres quan el periodista va emprendre el viatge cap a Washington per tancar-se als Arxius Nacionals dels Estats Units. L'objectiu era fer llum sobre la xarxa d'agents nazis a Catalunya. I es va complir amb escreix al número 53 de SÀPIENS (març de 2007): Finestres va localitzar als esmentats arxius un expedient que va permetre destapar la xarxa dels més de 500 agents i col·laboradors del Tercer Reich a casa nostra. Al web us en vam fer un tast amb aquest interactiu i amb aquest quiz.

Al cap de 12 anys, i després de noves investigacions a arxius holandesos, nord-americans i mexicans, l'agost de 2019 vam publicar un altre reportatge signat per Finestres sobre el personatge més important d'aquesta trama d'agents nazis, Hans Hellermann, l'home fort de Hitler a Catalunya.

Durant la dictadura franquista Espanya va desenvolupar tecnologia nuclear amb finalitats potencialment militars. És el que va revelar el número 93 de la nostra revista (juliol de 2010) gràcies a uns informes nord-americans que SÀPIENS va consultar als Arxius Nacionals de Washington, un cop van ser desclassificats. Podeu consultar-los, aquí.

L'octubre de 2010, amb motiu del 70è aniversari de l'afusellament de Companys, SÀPIENS va dedicar un monogràfic als moments més rellevants i dramàtics del president. Al dossier s'hi explicava com l'historiador Josep M. Figueres havia localitzat l'expedient policial a Fontainebleau, en el qual el Ministeri de Cultura i de Comunicació francès va instal·lar uns arxius on hi ha els dossiers policials dels exiliats republicans, des de Josep Tarradellas fins a Joan Comorera o Antoni Rovira i Virgili. Alguns d'aquests documents els vam publicar al web.

En aquell mateix número, ens vam fer ressò de la troballa d'un manuscrit de vuit pàgines escrit per Carme Ballester en què l'esposa de Companys relatava en primera persona la detenció del seu marit a La Baule. El document el va localitzar l'historiador Joaquim Aloy a l'Institut Internacional d'Història Social, a Amsterdam.

La descoberta per part de l'historiador Àngel Casals d'un impressionant fons documental a l'Archivio di Stato de Nàpols va aportar nova llum sobre el rellevant paper polític de Ramon de Vilana-Perles, mà dreta de l'emperador Carles VI durant la guerra de Successió. Us en vam fer un tast al web. Per cert, aquest reportatge es va publicar en el número 100 de SÀPIENS (febrer de 2011): un número històric amb què tornàvem a fer història.

"Pagesos en peu de guerra". Aquest era el títol de la portada del número 103 de la revista (maig de 2011), dedicat a les revoltes dels remences contra els nobles a la Catalunya del segle XV. Per al reportatge va ser clau un manuscrit localitzat per l'historiador Ramon Sarobe a l'Arxiu Històric de la Ciutat que documenta la composició de la host que va sortir de Barcelona el 22 de març de 1485 per derrotar els pagesos revoltats. Us el vam mostrar a Sapiens.cat.

Aquesta vegada, SÀPIENS va viatjar a l'Arxiu Judicial de la Cort Suprema de Mèxic per consultar el recurs d'apel·lació que Ramon Mercader va interposar a la Cort Suprema de Mèxic, un document excepcional que ens va permetre plasmar la versió de l'assassí de Trotski al número 109 de SÀPIENS (octubre de 2011). El vam publicar complet a Sapiens.cat.

Al número 111 (desembre de 2011), vam detallar com els Estats Units van reclutar els millors científics de Hitler després de la Segona Guerra Mundial. Era l'anomenada operació ‘Paperclip', un pla secret que continua incomodant Washington i que vam poder desgranar gràcies a la consulta, als Arxius Nacionals dels Estats Units, de milers de documents desclassificats. Milers? Sí: se'n van fer públics més de 20.000! Podeu veure'n uns quants al web.

El març de 2012, SÀPIENS va publicar per primera vegada uns documents localitzats per l'historiador Andrea Tappi als arxius del Banc d'Itàlia i del Ministeri d'Afers Exteriors italià. Aquests documents demostraven que, un cop caigut Mussolini, la Itàlia democràtica va reclamar el pagament del deute que l'Espanya franquista havia contret amb el Duce pel seu ajut durant la guerra: 5.000 milions de lires. Us en vam fer un tast al web.

Comunistes i democristians, sindicalistes i empresaris, artistes i estudiants. Per al règim franquista tots eren igual de sospitosos. Així ho prova la llista policial més extensa, diversa i detallada que l'historiador Albert Planas va localitzar a l'Arxiu del Govern Civil de Barcelona i que va protagonitzar el reportatge central del número 118 (juliol de 2012). A la revista en vam publicar un extracte, però al web la vam publicar completa, un fet que ens va portar tot un èxit de visites.