Història medieval

Recreem en una imatge interactiva l'atac que va precedir a l'entrada del rei Jaume I a la ciutat de Madina Mayurqa, el 31 de desembre de 1229

Una enginyosa estratègia bèl·lica, una cavalleria feudal ben equipada, la desorganització dels musulmans i la superioritat naval catalana van permetre que el setembre de 1238 les tropes de Jaume I entressin triomfalment a la ciutat de València, sis anys després de l'inici de la campanya

Jaume I morí el 27 de juliol del 1276 mentre es dirigia al monestir de Poblet, on anhelava ingressar com a monjo. Enrere deixava un llegat de conquestes, un llibre que féu història, noves fronteres, els consolats d'ultramar i decisions polèmiques, com el repartiment dels reialmes entre els seus fills

Astut i obstinat, va saber treure partit d’una Europa dels segles XII i XIII, dirigida per monarques als qui va sotmetre com autèntics vassalls. Atorgà i refusà corones amb la mateixa facilitat amb què incità la destrucció càtara o legislà el dret canònic. Va ser, en definitiva, el gran emperador de la cristiandat

Al llarg del segle XIII, Barcelona protagonitza una eclosió urbanística i comercial que aviat la convertirà en el cap i casal d'una potència mediterrània. Dins les seves muralles conviuen prop de trenta mil persones i tres comunitats diferents: la cristiana, la jueva i la musulmana

Als inicis del barroc, enmig d’una Catalunya immersa en la pobresa i el bandolerisme, els monjos del monestir de Poblet vetllaven per la justícia dins els límits de la seva senyoria. Prenent com a exemple el cas de Joan Marcelli, un pagès d’origen gascó que va ser jutjat per bandidatge, 'Sàpiens' mostra com s’exercia la justícia eclesiàstica

L’antisemitisme va ser una constant de la nostra societat medieval. A la Mallorca del segle XV, la introducció de la Inquisició va empitjorar les dures condicions de vida dels jueus de l’illa i va convertir l’endogàmia en un acte de supervivència