Història moderna

En el quadre Judith i Holofernes (1598), Caravaggio va utilitzar com a model femenina la seva amant, la cortesana Fillide Melandroni. Per recrear l’escena diuen que el pintor també es va inspirar en l’execució pública de l’aristòcrata Beatrice Cenci, que ell mateix havia presenciat uns anys abans a Roma
Sàpiens 122

Els clarobscurs de Caravaggio

El venecià Michelangelo Merisi da Caravaggio va captivar cardenals i nobles amb un estil naturalista que jugava amb el dramatisme del clarobscur. Aviat, va introduir-se tant en els cercles més exquisits com en els més turbulents de la ciutat
Mentre l’exèrcit de Felip V preparava l’assalt a Barcelona (a la imatge), Moragues i els seus homes fustigaven la rereguarda de les tropes borbòniques amb una guerra de guerrilles a la Catalunya interior, amb l’objectiu d’alleugerir el setge de la capital
Sàpiens 121

Josep Moragues, el gran heroi del 1714

Màrtir de la causa austriacista, el general Josep Moragues va ser un dels catalans que més van patir la repressió de les tropes borbòniques. Després de la caiguda de Barcelona, fou durament castigat i humiliat per Felip V
Pau Claris recreat per l’artista Leo Flores especialment per a la revista
Sàpiens 121

Pau Claris, una vida amb misteris

Ferm defensor de les Constitucions de Catalunya, Pau Claris va tenir una relació molt difícil amb Felip IV i el ministeri d’Olivares que va acabar amb trencament després del seu providencial accés a la presidència de la Generalitat
Aquest gravat francès del segle XVIII recrea l’ambient al passeig Nou, l’avinguda arbrada que unia la nova fortalesa de la Ciutadella amb el barri del Born
Sàpiens 120

La Barcelona dels Borbó

Els Borbó van imposar a Catalunya un nou ordre centralitzat que quasi ofega el país. Però la societat barcelonina es va conjurar per aconseguir el progrés econòmic i va acabar assentant les bases de la indústria moderna
Vista panoràmica de Barcelona del 1910
Sàpiens 120

La mirada estrangera sobre Barcelona

Des que l'ambaixador florentí Francesco Guicciardini va escriure les seves impressions en visitar la Ciutat Comtal el 1512, molts altres forans han seguit les seves passes. Us oferim un recull de cites que reflecteix com ens han vist al llarg del temps
Els agermanats van rebre el ple reconeixement públic el 21 de febrer del 1520, en ser rebuts pel cardenal Adrià d’Utrecht, el representant reial
Sàpiens 119

Les revoltes de les Germanies

Al Regne de València va aparèixer un corrent de ciutadans convençuts que podien gaudir dels mateixos drets i llibertats que la noblesa. Eren els agermanats i van liderar una revolta que pretenia, en darrera instància, canviar l’'status quo' de la societat