Prehistòria

El jaciment d'Atapuerca
Sàpiens 68

Els primers europeus. Viatgem fins als temps dels primers habitants del continent

La troballa d'una mandíbula humana de més d'un milió d'anys d'antiguitat al jaciment d'Atapuerca (Burgos) ha tornat a posar en qüestió els orígens de la vida humana al continent europeu. Eudald Carbonell ens explica la importància de la descoberta i ens acompanya en un recorregut virtual per la història d'uns jaciments de referència mundial
Restes humanes neolítiques trobades dins una de les mines. Moltes d’elles, un cop exhaurit el mineral, eren reutilitzades com a tombes
Sàpiens 63

Un viatge per les mines prehistòriques de Gavà

Sempre s'havia pensat que la variscita, la pedra semipreciosa amb què es feien les joies de l'antiguitat, provenia d'Orient. El 1975, la descoberta d'una xarxa subterrània a Gavà va posar de manifest que, durant el neolític, el delta del Llobregat va ser el centre d’extracció i producció de les peces ornamentals de mig continent
Els homínids que s’estableixen a Dmanisi, a l’actual Geòrgia, fa prop de dos milions d'anys, no passen de metro i mig d'alçada i el seu cervell medeix uns 700 centímetre cúbics, la meitat que el nostre
Sàpiens 61

Els primers pobladors d'Europa

El clima forçà a l''Homo habilis' a migrar de la sabana africana. Fou un trajecte llarg i que els dugué fins al punt d'unió entre Europa i Àsia. Un milió d'anys més tard, l''Homo ergaster' decidiria emigar de nou, per l'estret de Gibraltar. Van ser els primers europeus
Fa un milió d’anys, l’estret de Gibraltar era un fil d’aigua i la distància entre Sicília i Tunísia era mínima. Tant en un punt com en l’altre, els animals i els humans hi tenien un lloc de pas fàcil
Sàpiens 56

La vida a l’edat del gel

L’era glacial va ser uns periodes de canvis climàtics extrems. Fred i calor. Gels i grans rius. Boscos i estepes. Animals i humans eren forçats a emigrar a través d’uns continents que mutaven constantment
Els homes primitius feien foc a l’interior de coves com la del Bolomor
Sàpiens 50

Així s’escalfaven els primers humans

Un grup d''Homo heidelbergensis' s'ha establert en una cova de la Valldigna per passar-hi una temporada. És una plàcida nit d’estiu. De sobte, de la foscor apareix una misteriosa llum intermitent i ataronjada. Després de menjar, tot el grup jeu al seu voltant. És la primera comunitat del sud d'Europa que ha fet del foc el seu gran aliat
La venus de Willendorf és, probablement, la figureta paleolítica més coneguda d’Europa. És, també, la que presenta uns trets més arquetípics
Sàpiens 47

Les Venus del Paloelític Superior

Entre el 27000 i el 20000 aC, els artistes del paleolític de tot Europa es posaren d’acord a tallar unes estatuetes que representaven dones obeses o embarassades. 'Sàpiens' explica el significat d’aquests fetitxes