Reportatges

Sàpiens 63

La batalla de Trafalgar, la darrera gesta de l'almirall Nelson

El 21 d’octubre del 1805, una decisiva victòria britànica sobre la flota combinada de francesos i espanyols va posar fi per sempre al somni napoleònic d'envair Anglaterra. L'audaç tàctica de Nelson va neutralitzar la superioritat numèrica de l'enemic i la seva mort en combat el va convertir en un heroi al seu país
Sàpiens 63

Un viatge per les mines prehistòriques de Gavà

Sempre s'havia pensat que la variscita, la pedra semipreciosa amb què es feien les joies de l'antiguitat, provenia d'Orient. El 1975, la descoberta d'una xarxa subterrània a Gavà va posar de manifest que, durant el neolític, el delta del Llobregat va ser el centre d’extracció i producció de les peces ornamentals de mig continent
Sàpiens 62

Víkings contra Al-Andalus

Experts navegants i guerrers implacables, entre els segles IX i XI, les tribus escandinaves van envair bona part d'Europa, van creuar l'Atlàntic fins a Amèrica i van fer via fins a l'Orient. Però de totes les seves conquestes, n'hi ha una de singular: el seu pas devastador per les costes de la Mediterrània
Sàpiens 62

La guerra bruta d'Espanya al Rif

La derrota d’Annual contra la guerrilla d'Abd el-Krim el 1921 va despertar les ànsies de revenja del règim d'Alfons XIII. A Madrid els partidaris del diàleg amb els rifenys van quedar marginats. Espanya va esdevenir aleshores pionera en l'ús massiu d'armes químiques en un conflicte
Sàpiens 62

Els espies catalans de Franco (2a part)

La carrera de l'advocat Josep Bertran i Musitu va ser bastant insòlita. Va fundar amb Francesc Cambó la Lliga Regionalista i, en declarar-se la Guerra Civil Espanyola, es va encarregar d'organitzar el servei d’espionatge franquista al sud de França. Tan sols a la ciutat de Barcelona, els agents van marcar més de 220 objectius per bombardejar
Sàpiens 62

Per què els romans odiaven l'esport?

Insans, immorals, efeminats, inútils... eren alguns dels qualificatius que els erudits més influents del món antic usaven per referir-se als atletes grecs. Consideraven que les seves activitats eren impròpies d’actituds virils i militars requerides pels seus ciutadans i que era preferible coronar homes savis