Reportatges

L'Opus va anar sumant ministres als diferents governs franquistes
Sàpiens 284

Franco i l'Opus

A mitjans dels anys quaranta, l'organització religiosa fundada per Josemaría Escrivá de Balaguer va introduir-se en el si del règim franquista. El seu pes es va consolidar a finals de la dècada dels 50, quan el dictador va confiar als ministres de l’Opus Dei la reforma i l’obertura de l’economia espanyola, un fet que va provocar la ira de la Falange
Franco i Eisenhower durant la visita del president dels Estats Units
Sàpiens 284

El franquisme a la recerca de la legitimitat (1950-1959)

La dècada dels anys cinquanta va suposar per al règim franquista la fi de l’aïllament internacional, que es va aconseguir amb un acord de col·laboració amb els Estats Units i amb el concordat amb el Vaticà. Va ser també el període en què es van viure, al carrer, les primeres mostres de rebuig contra el règim
Franco, Carmen Polo, el príncep Joan Carles i Sofía de Grècia en un dels actes de l'última visita del dictador a Catalunya, el 1970
Sàpiens 284

El llarg adeu de Franco (1970-1974)

A començaments dels anys 70, el franquisme iniciava la seva lenta agonia. Mentre Franco, cada cop més envellit i absent, intentava assegurar la seva successió amb Joan Carles de Borbó, el règim es dividia entre els qui volien perpetuar-lo i els qui pretenien donar-li una nova façana
Franco durant una visita a Barcelona el 1942
Sàpiens 284

Els principals atemptats contra Franco

Malgrat les fortes mesures de seguretat, Francisco Franco va ser víctima d’atacs de tota mena, fins i tot abans d’arribar al poder. Abans del 1970, es calcula que es van idear disset plans per matar-lo, sis dels quals, perpetrats per grups anarquistes i per militars, van tenir possibilitats
Franco era un gran aficionat al futbol i de seguida va entendre que l'esport podia ser una eina per mostrar la imatge més agradable de la dictadura
Sàpiens 284

La candidatura franquista dels Jocs Olímpics

La vigília de Nadal del 1965, en una assemblea del Comitè Olímpic Espanyol convocada amb traïdoria –diversos membres que donaven suport a la candidatura de Barcelona eren a Austràlia–, l’organisme va escollir Madrid com a aspirant a ser la seu dels Jocs del 1972
Franco pronunciant el discurs de Nadal de l'any 1961
Sàpiens 284

Franco: el gran desafiament (1960-1969)

Als anys seixanta, mentre de cara enfora el franquisme intentava mostrar una imatge de més obertura i tolerància, de portes endins continuava la repressió d’una oposició creixent; una dissidència que encara no era suficient per acabar amb un dictador envellit que buscava un successor
D'esquerra a dreta, el bisbe Miguel de los Santos Díaz de Gómar, l'alcalde Miquel Mateu, el general en cap de les forces d’ocupació Eliseo Álvarez Arenas, i el president de la Diputació de Barcelona, Josep M. Milà i Camps, durant un acte a Barcelona el maig del 1939
Sàpiens 284

La nova classe política franquista

Sense efectius suficients per aixecar un nou estat, el règim va haver d’enviar a Catalunya homes de la seva confiança, i per ocupar les alcaldies franquistes va integrar a les seves files empresaris, exdirigents de la CEDA, carlins i monàrquics