Capturar Degrelle

Els lectors pregunten

Per què els musulmans no poden beure alcohol?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

Reportatge

"Vull treure el meu avi del Valle de los Caídos"

Joan Pinyol va saber el destí del seu avi a través de SÀPIENS

Durant dècades, la seva família ha anat a plorar a una fossa comuna a Lleida. Creien que l'avi, Joan Colom un soldat republicà, era enterrat allà. El passat abril, llegint la revista SÀPIENS, van esbrinar que els homes de Franco l'havien desenterrat als anys cinquanta per traslladar-lo al Valle de los Caídos. "La nostra ràbia és absoluta. Primer li van robar la vida i després li van profanar el descans etern", exclama.

Sílvia Marimon (text), Dani Codina (fotografia)

El meu heroi

Pau Riba: "Dalí sabia treure ferro a l'existènciai es reia de tothom, sobretot d'ell mateix"

Sònia Casas (text), Dani Codina (fotografia)

La polèmica

L'arribada de la dinastia dels Trastàmara va ser negativa per a Catalunya?

Àngel Casals (text), Almudena Blasco (text)

Increïble però cert

La torre Eiffel podria haver estat construïda a Barcelona

Antoni Aira (text)

L'entrevista impossible

Pau Claris: "Els catalans hauríem de plantejar-nos ser els nostres propis amos"

Jordi Mata (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Ernest Belenguer: "He descobert la trama de Jaume I per evitar que Occitània caigués en mans franceses"

Maria Coll (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Operació Degrelle: el segrest impossible

Reconstruïm el cop frustrat contra el criminal de guerra belga

L'estiu de 1961 la policia espanyola va detenir un grup d'homes que pretenien segrestar el coronel de les SS Léon Degrelle per lliurar-lo a la justícia belga. Feia setze anys que aquest nazi, protegit per Franco a Espanya, era reclamat pel Govern de Brussel·les. Al capdavant de l'operació, hi figurava l'exagent secret israelià Zwy Aldouby. Sàpiens recupera un capítol fascinant silenciat per la premsa del moment i desconegut per l'opinió pública.

Jordi Finestres (text), Carlos Collado (assessorament), Josep Maria Solé i Sabaté (assessorament)

Reportatge

Un pintor català a la cort del Rei Sol

Jacint Rigau, el retratista predilecte de Lluís XIV

Fill d'un sastre de Perpinyà, Jacint Rigau va tenir l'ambició, el talent i la sort que se li obrissin les portes de Versalles de bat a bat. Un cop convertit en pintor de cambra de Lluís XIV, es va trobar amb la paradoxa d'haver d'immortalitzar amb el seu pinzell els personatges i els fets que més van contribuir en la derrota de Catalunya durant la guerra de Successió.

Clàudia Pujol (text), Agustí Alcoberro (assessorament)

Reportatge

Per què Catalunya va fer la Revolució Industrial?

Analitzem els factors que la van fer possible

Tot i la manca de matèries primeres bàsiques, de fonts d'energia, d'un comerç exterior de gran abast i d'una blota pròpia, Catalunya va ser l'únic país del sud d'Europa que va fer la Revolució Industrial al mateix moment que els poderosos veïns del nord. Quins elements sociològics ho van permetre?

Arnau Cònsul (text), Francesc Cabana (assessorament), David Parcerisa (il·lustració)

Reportatge

La carn dels déus

Les plantes sagrades visionàries en la cultura asteca

Els asteques, com la majoria de cultures de l'Amèrica precolombina, utilitzaven els efectes psicoactius de diverses plantes per comunicar-se amb els déus. Els cronistes espanyols ens han llegat moltes descripcions d'aquestes pràctiques que tant els van sorprendre.

Àlex Novials (text), Joan Simon (assessorament)

Reportatge

Athanàgia: viatge a una ciutat ibera

La vida quotidiana a la capital dels ilergetes

A la plana central catalana, pels volts del segle IV aC, una localitat anomenada Athanàgia vivia temps d'esplendor. Convertida en el gran nucli urbà dels ilergets, la ciutat bullia d'activitat com a centre de captació i distribució dels cereals que després els seus habitants exportaven fins a l'altra punta de la Mediterrània.

Maria Coll (text), Jordi Principal (assessorament), Francesc Riart (il·lustració)

Escapades

Ca l'Apotecari

Antiga farmàcia Tomàs Piñol. Llardecans. Segrià

Anna Sàez (text)

Escapades

Contra francesos i pirates

Ciutadella. Roses. Alt Empordà

Cristina Masanés (text)

Escapades

Al cor de la ciutat antiga

Mercat Vell. Eivissa. Pitiüses

Joan Lluís Ferrer (text)

Escapades

La fortalesa desconeguda

Castell de Guàrdia. Guàrdia de Noguera. Pallars Jussà

Núria Torres (text)

Escapades

Cuba al jardí

Parc de Samà. Cambrils. Baix Camp

Jordi Calvet (text)

Escapades

Art del neolític

Pintures rupestres de Valldecerves. La Llacuna. Anoia

Sílvia Marimon (text)

Escapades

Vigilant el riu i els Ports

El castell de Carles. Alfara de Carles. Baix Ebre

Jordi Calvet (text)

Un cap de setmana a...

Dins els habitatges troglodítics

Una volta per la vida rupestre de les serres de l'Alt Penedès

Els éssers humans han utilitzat els abrics naturals (coves, balmes, grutes...) fins a èpoques ben modernes, tant per arrecerar-s'hi com, més endavant, per construir-hi habitatges i una infraestructura addicional de suport per a les seves activitats agrícoles i ramaderes (corrals, sitges, molins, tanques, dipòsits, recs, escales, etcètera). La utilització d'aquests habitacles es remunta en molts casos a la prehistòria, però els vestigis que encara avui són ben visibles semblen tenir el seu origen en l'etapa final de l'imperi Romà, amb una reutilització més intensa com a residència entre els segles X i XI.

Joan Raventós (text), Joan Raventós (fotografia)

El museu del mes