El procés de Burgos: judici al franquisme

Per què passa?

Gàmbia: transició tranquil·la?

Els resultats de les últimes eleccions presidencials han posat fi a dues dècades de govern amb mà de ferro

Durant uns dies d'aquest hivern la política gambiana ha interessat el món. Aquest minúscul país de l'Àfrica Occidental de pocmés de dos milions d'habitants ha protagonitzat set setmanes de tensió i d'incertesa política i ha iniciat una transició esperençadora després de ser governat amb mà de ferro durant més de dues dècades.

Jordi Tomàs

En exclusiva

Un document sonor únic: t'oferim un cd amb la gravació clandestina del procés de Burgos

Escolta la part final del judici tal com circulava en els reduïts cercles clandestins

L'entrevista

Ramon M. Nogués: "Som mamífers amb el cervell desestabilitzat, i necessitem eines per trobar la salut mental"

Parlem de neurobiologia, cultura i espiritualitat amb un científic que reivindica el paper d'aquestes disciplines per ajudar-nos a apreciar el goig de viure

Catedràtic emèrit d'Antropologia Biològica a la UAB, el professor Nogués presenta al seu llibre La salut espiritual (editorial Fragmenta, 2016) una àmplia síntesi dels darrers avenços de la neurociència. Hi defensa que la recerca espiritual és una eina excel·lent per fer funcionar adequadament el nostre món mental.

Àlex Novials

Reportatges

El procés de Burgos: judici al franquisme

L'ampli ressò internacional del cas va provocar molts maldecaps al règim

Un dels principals experts en el conflicte basc, Antoni Batista, ens explica les interioritats de l'anomenat 'procés de Burgos', un simulacre de judici just a uns terroristes que havia de servir per rentar la cara a la dictadura, però que se li va girar en contra com un bumerang. Al franquisme, que volia aconseguir eliminar l'amenaça armada d'ETA -que l'inquietava com ningú no ho havia fet des del final del maquis-, li va sortir el tret per la culata i va acabar signant, amb aquella pantomima de consell de guerra, el principi de la seva fi.

Antoni Batista

Reportatges

Morir-se a l'edat mitjana

Rics i pobres davant la dalla de la mort

Els catalans medievals sentien autèntic pànic a morir sense deixar escrites les últimes voluntats. Molt més que un document de cessió de béns, el testament s'entenia com un passaport per a l'ànima per accedir al més enllà. N'hem recuperat quatre, del segle XV i de catalans de diferents clsses socials, per entendre com s'enfrontaven al trànsit definitiu entre la vida i la mort.

Xavi Duch (text), Gerard Marí Brull (assessorament)

Reportatges

Elmyr de Hory: el geni de la falsificació

El pintor que va fer trentollar el mercat internacional d'obres d'art

Avui encara corren pel món quadres de Matisse, Braque, Monet o Picasso que, en realitat, van ser pintats per Elmyr de Hory, un rostre habitual en les festes glamuroses de l'Eivissa dels anys 60 i 70. Desvelem els darrers detalls que s'han conegut de la seva biografia.

Jaume Vinyas

Reportatges

Massada no es rendeix!

Massada va significar la fi de l'Estat jueu antic i l'inici de la gran diàspora.

L'inhòspit desert de Judea va ser l'escenari d'una gran batalla entre romans i jueus pel control de la regió. L'any 73, i enmig d'un prolongat setge, els romans van haver d'enginyar-se-les per expugnar l'últim reducte jueu.

Sergi Ramis i Isabel Rodà

Reportatges

Martin Couney: el doctor incubadora

La història del metge i els seus 'bebès miracle'

A inicis del segle XX gairebé ningú creia que s'havien de dedicar esforços a salvar la vida dels infants prematurs. L'excepció arribà amb Martin Couney, qui, per aconseguir-ho, n'exhibí a dins d'incubadores a una parada de fira del mític parc d'atraccions novaiorquès de Coney Island.

Caterina Úbeda

Reportatges

Les Stolpersteine: llambordes per no oblidar

Un homenatge als nostres deportats

Navàs, Manresa, Igualada i Castellar del Vallès s'han omplert, recentment, de llambordes daurades que volen recordar les víctimes de la persecució nazi. Una iniciativa sorgida a Alemanya el 1992 i que s'ha anat estenent en més d'una vintena de països europeus.

Marta Simó

Viu la història