Revista

Sàpiens núm. 191. Febrer 2018

El Reial Madrid amaga un president comunista assassinat pel franquisme

SUBSCRIU-T'HI

En aquest número

Brúixola

Què és el populisme i per què guanya?

Revisem els precedents històrics d'aquest corrent polític i analitzem el seu auge a l'actualitat

D’uns anys ençà, el populisme ha reaparegut al debat públic. A esquerra i a dreta, a Europa i Amèrica vivim una explosió d‘aquesta etiqueta mentre una sospita sura en l’ambient. I si el populisme són sempre els altres?

Jordi Graupera

Brúixola

Des de quan ens vacunem?

Des dels primers metges que les van sintetitzar fins al debat actual sobre la seva eficàcia

Des que fa poc més de dos segles es va crear la primera vacuna, milions de vides s’han salvat gràcies a la seva administració i malalties com la verola s’han extingit. Això no ha impedit que, de bon principi, es mantingués viu un moviment contrari a aquest sistema de prevenció per temor als seus afectes adversos. En paral·lel, ONG i fundacions treballen a contrarellotge per aconseguir vacunes de gran importància, com la de la malària.

Xavier Duran

Brúixola

Què passa amb les pensions?

T'expliquem la història dels diferents models de prestacions socials per a la jubilació que hi ha al món

Des del 1921, quan es van començar a cobrar pensions per a la vellesa, fins avui, la seguretat social ha sobreviscut en altres ocasions sense reserves. Però mai abans no havia hagut d’enfrontar el repte que una persona pugui viure 40 anys d’una pensió. Al catedràtic d’Economia Francesc Roca Rosell el preocupa… relativament.

Xavier Carmaniu

Reportatges

El president del Reial Madrid executat

Avui la història oficial del club encara amaga Antonio Ortega, el coronel comunista que va dirigir el Madrid durant la Guerra Civil

El Reial Madrid va tenir també el seu Josep Sunyol. O sigui, un president assassinat pel franquisme. La diferència amb el Barça és que a Madrid en lloc de reivindicar-lo l’han esborrat deliberadament de la història oficial del club.

Ramon Usall i Frederic Porta

Reportatges

La paleta de colors del segle XX

Repassem com han evolucionat la moda, les tendències i el disseny en les diferents dècades de l'últim segle

Els colors marquen tendència: a l’art, a la roba, a la decoració de les llars... Us proposem mirar el segle XX amb uns altres ulls, tot fixant-nos en les gammes cromàtiques que cada moviment artístic ha posat de moda. I ho fem per mitjà de peces de roba, mobles, cartells i estris considerats revolucionaris en el món del disseny i que, en aquest cas, van ser creats, majoritàriament, per artistes catalans.

Sònia Casas, amb l'assessorament de Rossend Casanova

Reportatges

El cotxe que va canviar la història: el Ford T

Si el segle XXI serà el del cotxe elèctric, la revolució automobilística del segle XX la va protagonitzar un americà anomenat Henry Ford

L’èxit del popular Ford T, el model de cotxe que va revolucionar el món industrial, té un origen ben sorprenent: l’obsessió del seu creador, Henry Ford (1863-1947), per les curses de cotxes, la velocitat, la competició. Contràriament al que es pensa, Ford no tenia cap mena d’intenció de rebentar el mercat amb el seu Ford T, ni d’inventar un sistema per fabricar-lo massivament. Quan el 1903 va fundar la Ford Motor Company, l’única motivació que l’empenyia era que el seu prototip guanyés les curses de “vehicles autopropulsats” que celebraven ell i els altres fabricants.

Genís Sinca, amb l'assessorament d'Andreu Mayayo

Reportatges

Que ve el llop!

Del mite de l’home llop al conte de ‘La Caputxeta’, el llop és una icona del nostre imaginari col·lectiu; us expliquem quan i com va començar tot

Respectat a l'antiguitat per la seva fortalesa, durant l’edat mitjana el cristianisme va convertir el llop en l’animal més salvatge i despietat, fins al punt d’identificar-lo amb el dimoni. Ferotge i voraç, protagonista d’incomptables històries populars, els seus atacs mortals com el del 1450 a Notre-Dame van atemorir Europa i la seva caça va acabar esdevenint una qüestió d’estat.

Marta Ballesta, amb l'assessorament d'Àngel Casals

Reportatges

Or sota el desert d'Ur

Les excavacions arqueològiques a Mesopotàmia a l'inici del segle XX

En la dècada del 1920 un prestigiós arqueòleg britànic, Charles Leonard Woolley, va posar al descobert la necròpoli d’Ur, datada de mitjan tercer mil·lenni abans de Crist. En aquell cementiri immens, 16 tombes van resultar singulars per l’enorme riquesa que acollien: les va anomenar 'tombes reials', ja que hi va identificar les despulles de diversos membres de la reialesa mesopotàmica. El d’Ur va ser un descobriment arqueològic a l’altura de la tomba de Tutankamon o dels guerrers de Xi’an.

Montse Armengol

Viure

Agafa els plànols i corre

Part de l'equip de SÀPIENS ens enfrontem al repte de sortir d'una 'room escape' històrica

20 de juliol del 1936. L’alçament militar ha fracassat a Barcelona, però la ciutat dista molt d’estar en calma. Un grup de revolucionaris va entrar a la Sagrada Família i hi va calar foc. Les flames van devorar la cripta, les Escoles Provisionals i l’obrador, la darrera residència de Gaudí, que també acollia el taller. En aquell assalt es van perdre plànols, dibuixos i fotografies, i es van malmetre les maquetes de guix del temple expiatori. El material amb què havia treballat l’arquitecte català més genial de tots els temps havia quedat reduït a cendra. Si fos possible, no seria temptador rescatar tot aquell material abans que es perdés per sempre?

Víctor Farradellas