Especial Primera Guerra Mundial. El conflicte que va canviar el món

Reportatges

Les llavors de la guerra

Analitzem com es va covar el conflicte en una Europa plena d'ambicions

A l'inici del segle XX les potències europees vivien en un món marcat pel progrés tècnic i la riquesa que generava la industrialització. L'equilibri de forces, però, cada cop era més difícil de mantenir entre uns imperis que veien en la guerra una solució ràpida i eficaç als seus problemes polítics.

Antoni Sella (text)

Reportatges

Un immens error de càlcul

El fracàs del pla alemany per aconseguir una victòria ràpida va conduir a una mena de guerra que ningú no s'esperava

L'agost de 1914, les tropes alemanyes van envair Bèlgica amb èxit, però tot seguit es van estancar a França. Els primers compassos de la guerra, tant al front occidental com a l'oriental, van demostrar que les forces estaven massa igualades perquè el conflicte tingués un desenllaç ràpid. La caixa dels trons s'havia obert, però en arribar l'hivern, l'empat tècnic senyorejava els camps de batalla.

Àlex Novials (text)

Reportatges

Massacre a les trinxeres

Els anys 1915 i 1916 van ser els més intensos de la guerra, amb un escalada bèl·lica sense precedents. La qüestió era guanyar la posició a l'enemic, pam a pam, soldat a soldat. En aquest període clau de la guerra, es van lliurar les batalles més cèlebres: batalles de desgast, de trinxeres, d'atacs i contraatacs, i sobretot les batalles de fang i sang de Verdun i del Somme: dos escenaris, jusntament amb el front rus per Polònia, que marcarien el destí de la guerra.

Jordi Finestres (text)

Reportatges

El darrer acte de la tràgèdia

Les últimes fuetades d'una guerra que no semblava tenir final

El tercer any de guerra va començar amb els exèrcits esgotats. Sobre el taulell de joc, nous protagonistes, estratègies renovades i revolucions de gran transcendència. Tot plegat va decantar la balança del conflicte a favor dels aliats, malgrat que, a la darreria del 1917, eren els alemanys els qui semblava que tenien la victòria a tocar.

Carles Padró (text)

Reportatges

Trinxeres: la vida a l'infern

Així era el dia a dia dels soldats a les trinxeres

Quan la guerra es va estancar al front occidental, a la darreria del 1914, els alemanys van construir unes defenses formidables per resistir sobre el terreny que havien conquerit. I quan els aliats van veure que no els en podrien desallotjar, van optar per replicar la idea de l'enemic i s'hi van plantar al davant. Durant quatre anys, aquells forats excavats a terra van ser la llar (i en molts casos la tomba) de centenars de milers d'homes.

Àlex Novials (text)

Reportatges

Catalans a les trinxeres

L'aventura dels voluntaris catalans que es van allistar a la Legió Estrangera

Tot i la neutralitat de l'Estat espanyol en el conflicte, nombrosos catalans van decidir combatre-hi. Quants eren? Per qui lluitaven? Qui els esperonava i els enviava ajuda des de Catalunya? Us desvelem alguns dels enigmes que envolten un dels episodis més desconeguts de la nostra història bèl·lica.

Joan Esculies (text)

Reportatges

La guerra dels espies

Com Catalunya es va convertir en un dels principals escenaris de l'espionatge

Des del mateix inici de la Gran Guerra, la Península va convertir-se en escenari de tot tipus d'intrigues i accions protagonitzades per agents de les potències bel·ligerants i per espies mercenaris de tota mena, agents dobles o triples, i oportunistes disposats a vendre i comprar de tot. En aquesta guerra secreta, el Principat va ser un dels terrenys de joc privilegiats, i no solament per la seva proximitat amb França i perquè es tractava d'una potència industrial i comercial, sinó també per la importància que tenia el port de Barcelona.

Enric Garcia (text)

Reportatges

Barcelona ciutat neutral

El profund impacte que va tenir la guerra en la vida quotidiana de la ciutat

La Barcelona del 1918 no tenia res a veure amb la de l'inici de la guerra. En quatre anys, els seus trets provincians havien donat pas a un incipient cosmopolitisme. Per la seva banda, l'acceleració industrial va accentuar el corrent migratori proletari mentre que l'especulació i la inflació desbocades van fer incrementar les desigualtats socials i l'aparició del fenomen del pistolerisme.

Sonia Casas Codinach (text), Francesc Cabana (assessorament)

Reportatges

La guerra a l'aire

L'entrada en combat dels primers avions militars

Tot i que els nord-americans Wright han passat a la història per ser els primers a volar, el desenvolupament militar aeri es va cuinar al continent europeu durant la guerra. Primer, els avions es van fer servir per espiar el territori enemic, però en poc temps van aparèixer els bombarders i els primers caces per abatre l'aviació enemiga.

Pere Puig (text)

Reportatges

Submarí a estribord

La lluita pel control de les mars i la guerra submarina

La Gran Guerra sobre l'aigua va posar a prova la destresa tàctica dels contendents, més que les seves capacitats militars. A part del xoc a Jutlàndia, no hi va haver grans batalles navals, però sí una gran planificació estratègica des de cadascun dels bàndols. La gran flota britànica, per una banda, i els nous submarins alemanys, per l'altra, van dur a terme bloquejos per minar l'economia dels seus rivals en tots els fronts.

Sebastià Benassar (text)

Reportatges

La vida a la rereguarda

Les transformacions socials durant la guerra

Lluny dels camps de batalla, la vida tampoc no era fàcil. Les dones es van convertir en el motor d'uns països afeblits pels elevats costos humans i econòmics de la guerra, la fam i els bombardejos. El profund canvi social que tot plegat va representar va transformar les seves societats per sempre.

Agnès Rotger (text)

Reportatges

El nou desordre mundial

Els tractats de pau van posar fi a la guerra, però no al conflicte

'La guerra que havia de posar fi a totes les guerres' va tenir el seu epíleg en un conjunt de tractats que, amb la pretensió de reorganitzar el món per tal d'evitar més conflictes, van ser la llavor d'una catàstrofe pitjor que la viscuda entre el 1914 i el 1918. La societat de la postguerra, lluny d'imaginar tragèdies futures, començava a llepar-se les ferides alhora que assimilava modes i mentalitats que trencaven amb el passat més recent.

Jordi Mata (text)

Viu la història