Subscriu-t'hi
Sàpiens
Cerca...
OFERTA ESPECIAL -40%
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!
Subscriu-t'hi ara i gaudeix de tot un any d'un descompte únic!

Inici Revista Franco contra els homosexuals

Revista

Portada Sàpiens 74
Sàpiens núm. 74. Desembre 2008

Franco contra els homosexuals

SUBSCRIU-T'HI
En aquest número

Els lectors pregunten

Quin significat té la tradició de fer cagar el tió?

Roger Costa (text), Leo (il·lustració)

El meu heroi

Josep Maria Pou: "És fabulós que el curs de la història canviés pel desig amorós d'Enric VIII"

Sònia Casas (text), Enrique Marco (fotografia)

La polèmica

Hi ha evidències històriques per afirmar que avancem cap a una nova glaciació?

Francesc Burjachs i Casas (text), Manola Brunet (text)

Increïble però cert

Adolf Hitler va ser la "persona de l'any" per a la revista "Time", el 1938

Antoni Aira (text)

L'entrevista impossible

Francesc Macià: "Catalunya torna a gaudir de la independència que li van prendre el 1714"

Jordi Mata (text), Quelot (il·lustració)

Moment Sàpiens

Toni Strubell: "Vaig trobar una crònica que explica com van afusellar Sunyol, el president del Barça"

Maria Coll (text), Dani Codina (fotografia)

Reportatge

Franco contra els homosexuals

La cara oculta de la repressió franquista

Sàpiens ofereix els resultats d'una recerca pionera. Durant set anys, l'historiador Víctor Manuel Bedoya s'ha dedicat a estudiar els expedients de l'antiga "Ley de vagos y maleantes" i ha pogut documentar les represàlies perpetrades contra gais, lesbianes i transvestits. A partir de les denúncies, els informes mèdics o els tractaments amb electroxocs, hem pogut reconstruir un dels episodis més inquietants de la dictadura.

Cristina Masanés (text), Víctor Manuel Bedoya (assessorament)

Reportatge

Va ser Atenes una democràcia?

Resseguim el seu llarg i accidentat camí fins als nostres dies

La democràcia que va néixer a Atenes fa vint-i-sis segles no va ser tan modèlica com alguns pensen. Només representava el 10% de la població, i excloïa les dones, els residents estrangers i els esclaus. En tot cas, fou un sistema de govern pioner i de curta vida: durà dos-cents anys. No es tornaria a instaurar, amb retocs importants, fins al segle XVIII.

Antoni Janer (text), Maria Teresa Fau (assessorament), Joaquim Valdivielso (assessorament)

Reportatge

Jaume I i Occitània

La jugada mestra del rei que (quasi) va sortir bé

L'any en què es commemora el vuit-cents aniversari del naixement de Jaume I, us oferim un article que desmenteix rotundament un dels tòpics més estesos de la vida del monarca: que el rei català va trair els occitans, els seus germans de l'altra banda dels Pirineus. Noves investigacions demostren l'audaç estratègia del Conqueridor per perpetuar les relacions dels casals occitans amb la corona catalanoaragonesa.

Arnau Cònsul (text), Ernest Belenguer (assessorament), Leo (il·lustració)

Reportatge

La gran descoberta de l'art rupestre

Interpretem les pintures de la roca dels Moros del Cogul

L'any 1908, una troballa al municipi del Cogul (les Garrigues) va permetre conèixer una nova tradició d'art rupestre desconeguda fins aquell moment. Cent anys després, hi viatgem de la mà de Ramon Viñas, un dels millors experts en pintures prehistòriques, per conèixer tots els secrets dels murals de la roca dels Moros.

Lurdes Rego (text), Ramon Viñas (assessorament)

Reportatge

11 cuiners amb història

11 aportacions cabdals en l'art del bon menjar i el bon servir

La cuina amb majúscules es considera francesa. I probablement ho és. Però cal tenir clar que, si es va abandonar la cuina medieval per entrar a la modernitat, fou en part per influència dels àrabs, a través de la corona catalanoaragonesa. Després, els estats pontificis i les ciutat estat nord-italianes prendrien el relleu i, finalment, de la mà de Caterina de Mèdici, arribaria a França per fer l'eclosió definitiva i escampar-se pel món.

Francesc Murgadas (text)

Reportatge

Genguis Khan, el terror d'Àsia

Les tàctiques guerreres del gran mite de les estepes

El líder mongol Genguis Khan va ser capaç de crear, amb només vint-i-cinc anys, un imperi que abraçava d'una punta a l'altra el continent asiàtic. Va ser una proesa basada en una gran estratègia militar, un carisma innat i una brutalitat extrema, tres característiques que feren d'ell un dels grans conqueridors de la història.

Maria Coll (text), Daniel Gomà (assessorament)

Escapades

La seu de la intel·lectualitat

Ateneu Científic, Literari i Artístic. Maó. Menorca

Marga Font (text)

Escapades

Màquines que parlen

Museu de la Tècnica de l'Empordà. Figueres. Alt Empordà

Cristina Masanés (text)

Escapades

Terra de ciutadelles

Fort. Vilafranca de Conflent. Conflent

Núria Torres (text)

Escapades

Abdelàzia i el cavall volador

Nucli medieval. Siurana. Priorat

Toni Orensanz (text), Rafael López-Monné (fotografia)

Escapades

Un centre de culte amb bones vistes

Jaciment de Can Modolell. Cabrera de Mar. Maresme

Mònica Planas (text)

Escapades

Descobrint els càtars

El Centre Medieval i dels Càtars. Bagà. Berguedà

Sílvia Marimon (text)

Escapades

La Mequinensa de Moncada

Poble vell. Mequinensa. Baix Cinca

Anna Sàez (text)

Escapades

Els abrics de l'ermita de la pietat

Pintures rupestres. Ulldecona. Montsià

Oriol Gracià (text)

Escapades

El far de l'Horta

Torre. Torrent. Horta

Víctor Maceda (text)

Un cap de setmana a...

Seguint els passos d'en Serrallonga

Els espais del bandoler català més popular a l'abast de la mà

El bandoler Joan Sala, més conegut com a Serrallonga, va ser desorellat, equarterat i decapitat el gener del 1634 a Barcelona. Era la fi del darrer capitost del bandolerisme català, tot un mite ple de contradiccions. Avui ja no se senten els espetecs del seu pedrenyal, però encara és possible seguir les seves petjades i recórrer els corriols del Montseny, escenaris de tantes i tantes topades entre els homes d'en Serrallonga i els representants de les autoritats de l'època.

Sílvia Marimon (text)

El museu del mes

El discret encant de la burgesia

El Museu Romàntic de Sitges recrea la vida d'una rica família vuitcentista

Enric Calpena (text)

L'escapada lluny de casa

El teló de fons dels westerns

A les Alabama Hills, a Califòrnia, van rodar-hi Cary Grant i Henry Fonda

Joan Esculies (text)

  • sapiens web
    Subscriu-t'hi ara
    Escull la teva oferta i subscriu-t'hi avui mateix! 
  • Llegeix-nos a iQUIOSC
    Llegeix-nos a iQUIOSC
    iQUIOSC.cat és un quiosc digital a través del qual ens pots llegir en iPad, iPhone o a l'ordinador (Mac o PC).

Escull un número

Venda de números endarrerits

Si et falta algun SÀPIENS, compra'l a la nostra botiga

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Portada del número 251 de SÀPIENS (febrer 2023)

Dins una txeca

Ens infiltrem en els centres de tortura de la rereguarda republicana

ESCULL LA TEVA OFERTA I SUBSCRIU-T’HI AVUI MATEIX!

Subscriu-t'hi

Números endarrerits

En vols més?

Inscriu-te al newsletter de SÀPIENS i uneix-te a la nostra família. Ja som més de 26.000

 
Aquest lloc web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per recopilar informació amb una finalitat tècnica. No es guarden ni cedeixen les dades de caràcter personal de ningú sense el seu consentiment. Igualment, s'informa que aquest lloc web disposa d'enllaços a llocs web de tercers amb polítiques de privacitat alienes a Abacus. Més informació Accepto