Pere I el Catòlic. Els encerts i els errors del pare de Jaume I

Per què passa?

Brasil: un país, dos mons

L'herència de dues dècades de dictadura i l'ombra de la corrupció polaritzen la població

Les darreres i massives protestes socials esdevingudes al Brasil durant la celebració de la Copa Confederacions de Futbol estaven inicialment vinculades a l'augment del preu del transport públic a São Paulo. Però es van estendre pel descontentament que provoca la corrupció i les greus injustícies socials que perduren al país, i han posat de manifest les grans contradiccions d'una potència emergent on el Primer i el Tercer Món conviuen a pocs quilòmetres de distància.

José Manuel Rúa (text)

Entrevista

Satyananda Sarasvati

"La cohesió social de l'hinduisme va evitar la islamització de l'Índia"

Aquest 'swami' que ha viscut trenta anys a l'Índia ens explica l'essència de l'hinduisme, la seva història i el paper que ha tingut en el passat i el present de l'Índia.

Sònia Casas (text)

Reportatges

Pere I el Catòlic. La fi del somni occità

Analitzem els encerts i els errors del pare de Jaume I

Després de vèncer els sarraïns a la batalla de Las Navas de Tolosa i de reforçar el seu poder al sud de França casant-se amb Maria de Montpeller, el regnat de Pere I el Catòlic va estar marcat pel conflicte dels càtars. La seva absurda mort a la batalla de Muret (1213) facilitaria la conquesta d'Occitània per part dels croats francesos.

Montse Armengol (text), Ramon Sarobe (assessorament)

Reportatges

Les cartes del darrer brigadista

L'últim americà que es va allistar per lluitar a l'Ebre

La primavera del 1938 Jim Lardner, un periodista de vint-i-quatre anys, s'allista al batalló Lincoln i s'endinsa a la Catalunya en guerra per lluitar a la batalla de l'Ebre. És el darrer voluntari nord-americà que es compromet amb l'exèrcit de la República. I el darrer a caure al front. SÀPIENS ha recuperat a la Universitat de Nova York les emotives cartes que aquest jove idealista de família acomodada va escriure a la seva mare.

Jordi Finestres (text), Joan Villarroya (assessorament)

Reportatges

Els veritables Romeu i Julieta?

Bellesa, poder i amor tràgic a la Florència del Renaixement

El popular drama teatral de Shakespeare, 'Romeu i Julieta', prou podria haver-se inspirat en la dramàtica història de dos joves florentins, Lorenzo Tornabuoni i Giovanna degli Albizzi. Només cal canviar Verona per Florència, afegir al lirisme amorós de l'escriptor anglès els components socials que condicionaven l'existència de les bones famílies del segle XV... i tindrem un clàssic de la literatura universal.

Antoni Sella (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)

Reportatges

Grecs a la Mediterrània

L'expansió marítima del poble hel·lè des del Caucas fins a la península Ibèrica

Abans d'esdevenir el 'Mare Nostrum' romà, la Mediterrània era grega. A partir del segle VIII aC, l'excedent demogràfic i les tensions civils van obligar els grecs a disputar als fenicis la seva hegemonia marítima. Va ser així com van bastir el seu particular pont de mar blava, embrió de moltes ciutats del nostre litoral.

Antoni Janer (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatges

Roses, sota setge!

L'èpica resistència del castell de la Trinitat

La vila de Roses fou durament assetjada per l'Exèrcit napoleònic al llarg de la guerra del Francès. Per poder apoderar-se de l'estratègic fort, les tropes gales van haver de superar l'aferrissada defensa i les enginyoses tàctiques militars del capità escocès Thomas Cochrane.

Carla Galisteo (text), Robert Vallverdú (assessorament)

Històries de Barcelona

Competència entre patrones

A la ciutat de Barcelona, hi conviuen, mirant-se de reüll, dues patrones: la llegendària màrtir de la Barcino romana, santa Eulàlia, i la Mare de Déu de la Mercè, que va salvar la població d'una plaga de llagostes fa més de 300 anys.

Carla Galisteo (text)

Viu la història

Badalona torna al 1714

'Trencant setges'

Víctor Farradellas (text)

Viu la història

Capvespres a Empúries

Descobreix el jaciment i tasta el vi romà a la posta de sol

Laura Alberch (text)

Paisatge amb figura

Arnold Schönberg passa fred a Vallcarca

Anna Sàez (text)

Tresors insospitats

La portalada de Sant Pere de Rodes

El relleu va sobreviure a la destrucció del monestir

Roger Costa (text)

Un cap de setmana a...

Fortunes d'ultramar

Resseguim els passos dels indians per les seves mansions a Begur

A mitjan segle XIX la fil·loxera va destruir les vinyes i va arruïnar centenars de comerciants catalans. A Begur, una quarta part de la població va marxar a les Amèriques, on van fer grans fortunes que invertirien en mansions a la tornada. Avui, la vila celebra una fira d'indians, a l'inici de setembre, que recorda aquest període d'esplendor.

Víctor Farradellas (text)