Rere la càmera d'Agustí Centelles

Reportatge

Rere la càmera d'Agustí Centelles

Retratem un dels pioners del fotoperiodisme modern

Ara que l'arxiu d'Agustí Centelles reposa ja a Salamanca, 'Sàpiens' ha volgut transcendir la polèmica i retre un homenatge al prestigiós fotoperiodista recorrent les parts més impactants de la seva biografia i analitzant, amb prestigiosos fotògrafs, el valor tècnic i periodístic del seu impressionant llegat.

Clàudia Pujol (text), Sònia Casas (text), Teresa Ferré (assessorament)

Reportatge

L'home que va comprar una ciutat maia per 50 dolars

Les expedicions de Stephens i Catherwood per l'Amèrica Central

El 1839, els exploradors Stephens i Catherwood van decidir anar a buscar a les ciutats misterioses, que segons els textos dels colonitzadors espanyols, s'amagaven a la selva de l'Amèrica Central. Després d'esquivar tota mena d'obstacles (un petit dictador, atacs de paparres i alguna malaltia), l'esplendorosa civilització maia s'obria davant dels seus ulls.

Agnès Rotger (text)

Reportatge

Un bisbe contra Manresa

La disputada construcció d'un transvasament medieval

A mitjan del segle XIV, la sequera va dur a Manresa a construir un canal per dur aigua del Llobregat a la ciutat. El bisbe de Vic va oposar-se al transvasament i va xcomunitar els manresans. Per què? La llegenda diu que només un miracle va permetre acabar l'obra hidràulica més important de la baixa edat mitjana a Catalunya.

Joan Esculies (text), José Enrique Ruiz-Domènec (assessorament)

Reportatge

Nefertari. Poder i seducció a l'Egipte faraònic

Entrem dins la tomba de la gran reina egípcia

Dotze segles abans de Cleòpatra, hi hagué a Egipte una altra dona amb tanta influència política. El seu nom és Nefertari i protagonitzà una de les històries d'amor més colpidores de l'antiguitat al costat del cèlebre faraó Ramsès II. Aquesta dona amb un profund sentit d'estat propicià la pau amb l'imperi Hittita i es convertí en la primera egípcia que va ser divinitzada. La seva tomba és la més bella del món antic.

Antoni Janer (text), Arturo Pérez (assessorament)

Reportatge

La conquesta de l'Annapurna

L'aventura dels homes que van coronar el primer vuit mil del món

El 3 de juny de 1950, els alpinistes Maurice Herzog i Louis Lachenal van arribar al cim d'una de les muntanyes més perilloses del món: l'Annapurna I, situada a la part nepalesa de l'Himalàia. I ho van aconseguir amb unes tècniques d'ascenció precàries, en una època en què les expedicions alpinístiques tenien més de reivindicació nacional que de pràctica esportiva.

Sergi Ramis (text)

Per què passa?

El Kurdistan, el polvorí otomà

Una nació sense estat. El reconeixement de la identitat kurda és una de les assignatures pendents de Turquia

La recent il·legalització, duta a terme pel Tribunal Constitucional de Turquia, del principal partit parlamentari kurd, el Partit de la Democràcia del Poble (DTP), i les protestes i detencions que han seguit a aquesta mesura han tornat a situar els kurds -el poble sense estat més gran del món- al centre de l'actualitat.

José Manuel Rúa (text)

Entrevista

Joan F. Mira

"L'expulsió dels moriscos en el segle XVII recorda la guerra de Bósnia"

Una neteja ètnica sense precedents. Això és el que, segons Joan F. Mira, va ser l'expulsió dels moriscos valencians. Un episodi oblidat del qual ara es commemoren quatre segles.

Clàudia Pujol (text)

Escapades

Què comenci la màgia!

Cristina Masanés (text)

Escapades

Lleida 'profundis'

Anna Sàez (text)

Escapades

El misteri dels gegants

Marga Font (text)

Escapades

Una ermita dins la natura

Barbara Vastenavond (text)

Escapades

Un triangle al Llobregat

Glòria Trullàs (text)

Escapades

La torre dels valents

Anna Maria Bofarull (text)

Un cap de setmana a...

El clàssic pirinenc

El conjunt monumental de la vall de Boí és un fort inesgotable de passejades

La vall de Boí destaca, sobretot, per l'exepcional concentració en un espai tan reduït d'un nombre tan elevat i valuós d'esglèsies romàniques: vuit temples i una ermita. Aquest fet, unit a la bona conservació dels edificis, va ser desiciu perquè la UNESCO declarés l'any 2000 aquest conjunt Patrimoni Mundial de la Humanitat. Avui és l'indret ideal per passar un cap de setmana ple d'història i art.

Lurdes Rego (text)