Paraula de Judes

En el segle I aC Palestina era un dels racons més conflictius de l’imperi Romà: les faccions radicals del judaisme s’enfrontaven obertament al Cèsar. És possible que Judes lliurés Jesús a les autoritats per qüestions polítiques i no per avarícia

Retrat del judici de Jesús davant de Pons Pilat, d'Antonio Ciseri  (1871)
Retrat del judici de Jesús davant de Pons Pilat, d'Antonio Ciseri (1871) Wikimedia Commons
1 de desembre del 2011 a les 00:00
Autor
Arnau Cònsul
Guardar a favorits
Dant Aliguieri va situar-lo al cercle més profund de l’Infern, a tocar de Satanàs: durant els vint segles de cristiandat ha estat el malvat per excel·lència, el criminal més baix i odiat, l’avar per antonomàsia, la figura exacta del jueu perseguit pels cristians. El seu petó a Jesús a l’hort de Getsemaní s’ha convertit en la icona del cinisme i en font d’inspiració de centenars d’artistes. De manera que un personatge no pot definir-se sense l’altre i el cristiani