Paraula de Judes

En el segle I aC Palestina era un dels racons més conflictius de l’imperi Romà: les faccions radicals del judaisme s’enfrontaven obertament al Cèsar. És possible que Judes lliurés Jesús a les autoritats per qüestions polítiques i no per avarícia

Retrat del judici de Jesús davant de Pons Pilat, d'Antonio Ciseri  (1871)
Retrat del judici de Jesús davant de Pons Pilat, d'Antonio Ciseri (1871) Wikimedia Commons
Dant Aliguieri va situar-lo al cercle més profund de l’Infern, a tocar de Satanàs: durant els vint segles de cristiandat ha estat el malvat per excel·lència, el criminal més baix i odiat, l’avar per antonomàsia, la figura exacta del jueu perseguit pels cristians. El seu petó a Jesús a l’hort de Getsemaní s’ha convertit en la icona del cinisme i en font d’inspiració de centenars d’artistes. De manera que un personatge no pot definir-se sense l’altre i el cristiani