300 anys d'espoli

Es diu que gran part dels impostos que paguen els catalans no es queden al Principat. Es tracta d’una situació que es remunta tres segles enrere, quan Catalunya va perdre la Guerra de Successió i va rebre un reguitzell de sancions que la penalitzaven

Josep Arrau va plasmar en aquest quadre la revolta popular del 5 d’agost del 1835, durant la primera carlinada, que va enfrontar els defensors de l’absolutisme i el sistema liberal
Josep Arrau va plasmar en aquest quadre la revolta popular del 5 d’agost del 1835, durant la primera carlinada, que va enfrontar els defensors de l’absolutisme i el sistema liberal Wikimedia Commons
Autor
Jordi Mata
Assessor
Agustí Alcoberro, Francesc Cabana i Josep Maria Solé i Sabaté
Cronològicament, la primera paraula que resumeix el maltractament fiscal de l’Estat vers Catalunya és cadastre, l’impost nascut a l’escalf de la victòria borbònica en la guerra de Successió espanyola. Amb pretensions de modernitat i equitat, aquest tribut, que va gaudir d’una vida llarga, va ser el més impopular dels de la seva mena, ja impopulars per definició. En començar el segle XVIII, les monarquies absolutes es disposaven a revisar els sistemes fiscals amb la idea d’in