Victòria Cirlot: "El Graal simbolitza allò invisible i la seva recerca porta a la il·luminació”

Deixebla dels grans medievalistes del segle XX, Cirlot ha dedicat bona part de la seva carrera a la recerca del Graal. Amb ella descobrim com va aparèixer la ficció a Europa

Victòria Cirlot en una imatge del 2013
Victòria Cirlot en una imatge del 2013 Maria Rosa Vila
2 de juny del 2013 a les 00:00
Guardar a favorits

Pensar en l’edat mitjana és evocar contes de cavallers i princeses. Un dels més coneguts és el cicle artúric, el relat del mític rei que brandava l’espasa Excalibur, que s’asseia en una taula rodona amb els seus cavallers i que gaudia del consell del savi Merlí. Tot un imaginari que es va forjar al llarg dels segles, en què va ser cabdal l’aparició de la història del Sant Graal, un dels moments més importants de la història de la literatura.

Com es forma tot aquest imaginari?
És un procés complex i espaiat en el temps. L’origen de la matèria de Bretanya, que és com es coneixen els escrits que narren la llegenda del rei Artús, es basa en la literatura oral de les tradicions celtes de gals i bretons. Avui queda poc llegat d’aquesta cultura, justament perquè es transmetia oralment, però sabem del cert que va servir de base per a autors posteriors. El poeta francès del segle XII Chrétien de Troyes la va posar per escrit i la va fusionar amb la llegenda del Graal. Amb ell neix la ficció.

Abans de Chrétien de Troyes no existien els relats de ficció?
Ni la novel·la tampoc. Amb els cants de gesta èpics només et podies quedar admirat i acceptar com a veritat el que allà es declamava. Amb l’obra de Chrétien de Troyes, el relat adquireix un component llegendari que el receptor ja no associa amb una realitat històrica. Aquest element és el germen de la ficció, que significa l’aparició de la novel·la.

Chrétien de Troyes no descriu el Graal com un calze, sinó com una olla d’escudella

Com va afectar l’aparició d’aquest nou gènere literari als centres on llavors es generava i difonia la cultura?
La ficció va generar nous hàbits en les corts europees. El més significatiu és que la novel·la va crear debat i discussió entre els lectors i els oients. Als segles XII i XIII els llibres es llegien en veu alta i després s’opinava sobre el seu contingut. De forma premeditada, Chrétien va deixar fets sense explicar perquè els receptors els interpretessin a voluntat.

Això no passava amb la recepció dels clàssics romans o grecs?
L’antiguitat clàssica coneixia les seves pròpies formes del que avui anomenem ficció, que no eren com les medievals, de la mateixa manera que la novel·la medieval no és com la moderna. De fet, Chrétien coneixia bé els textos clàssics, ja que va ser traductor d’Ovidi, però com tot autor medieval, treballava per encàrrec. El seu darrer romanç, El conte del Graal, que protagonitza el cavaller Perceval, fou un encàrrec del seu mecenes, un dels homes més rellevants del seu temps, el comte Felip de Flandes.

Llavors la llegenda del Graal neix d’un interès polític?
No es pot deslligar el relat del moment històric que es vivia aleshores. Hi havia un interès en crear un ideal cavalleresc; pensa que entre els segles XII i XIII les croades i la conquesta del Sant Sepulcre anaven en boca de tothom. El pare de Felip de Flandes va marxar a Terra Santa amb un flascó que contenia la sang de Crist, o això creia, i el mateix Felip moriria anys més tard combatent a Sant Joan d’Acre.

Un dels punts clau d’aquest imaginari era la recerca de relíquies com el calze que contenia la sang de Crist.
Chrétien no descriu el Graal com un calze, sinó com un recipient més gran, semblant a una olla d’escudella. També incorpora altres símbols ben coneguts, com la llança, que més tard es relacionarà amb la llança de Longinus, el soldat romà que va vessar la sang de Crist a la creu. L’autor ho barreja amb elements clarament celtes, com l’accés de l’heroi al més enllà, tot un gènere dins la literatura celta. Tot plegat va donar lloc a l’escena més famosa de la literatura medieval: el seguici del Graal. En ella, Perceval veu passar per davant una processó en què es mostren diversos objectes, tots ells carregats de simbolisme. Escenes com aquesta les trobem en relats de moltes cultures, des del seguici d’Isis a Egipte fins a les processons de l’antic Iran.

El mite del Graal va propiciar el pas del vers a la prosa per recuperar la veritat històrica

En l’obra s’uneix celtisme i cristianisme?
Sens dubte. Però seran els autors posteriors els que acabaran de cristianitzar el mite. L’escriptor francès Robert de Boron en va fer una versió en què hi afegia personatges com Josep d’Arimatea o Merlí, per omplir els buits previs i explicar el pas històric del Graal d’Orient a Occident. Fins al 1230 es va produir una intensa reelaboració del mite.

Tot un fenomen de masses en plena edat mitjana.
I no s’acaba aquí. El mite del Graal va propiciar el pas del vers a la prosa. Els octosíl·labs apariats s’associaven a la ficció, i la cristianització del mite va exigir la recuperació de la veritat històrica: es requeria una forma nova d’escriure. En prosa es va elaborar una de les millors versions del mite, el Perlesvaus, d’autor desconegut. El conte del Graal, però, tenia indiscutible autoritat sobre la resta de versions i fou rebut com un clàssic.

Com va evolucionar el mite al llarg de la història?
Amb el Renaixement i el Barroc va deixar de ser important, però viu una gran revifada amb el Romanticisme. Una de les millors elaboracions la signa el compositor alemany Richard Wagner, que amb el seu drama Parsifal recupera el mite del Graal de forma excepcional. A la seva biblioteca de Dresden tenia les darreres edicions de tots els volums de literatura medieval.

Després de tants anys estudiant el Graal, n’ha descobert el significat?
El Graal simbolitza allò invisible. El recipient és el menys important, el que importa és el procés de la seva cerca. Trobar el Graal és accedir a l’ocult. És, per definició, la il·luminació.

En sis dates
1955

El 9 d’abril neix a Barcelona.

1978

Publica una traducció de relats celtes.

1980

Es doctora a la UAB. Va defensar la tesi davant dels reconeguts medievalistes Martí de Riquer i Georges Duby.

1981

Comença a donar classes a la Universitat de Barcelona.

1996

Comença a donar classes de literatura medieval a la Universitat Pompeu Fabra, on esdevé catedràtica de filologia romànica.

2005

Publica Figuras del destino. Mitos y símbolos de la Europa medieval.

Aquest article es va publicar en el número 130 del Sàpiens (juny 2013)