A Manuel Amat, virrei del Perú, li agradava l'ostentació. I quan es va enamorar de l'actriu Micaela Villegas la Perritxola, no es va aturar davant de res per seduir-la: fins i tot li va oferir la lluna, i ho va complir construint-li un passeig amb una font on se'n veia el reflex. Tots dos –ell a la seixantena, ella a la ratlla dels vint– van exhibir amors, poder i riquesa a la Lima de mitjan segle XVIII. Però catorze anys després, el conte de fades es va acabar. A Amat el van destituir, i el 1776 va tornar a Catalunya, deixant enrere Villegas i el seu fill comú.
Una muller culta i pietosa
Potser va arribar destronat, però mai no va renunciar a mostrar el luxe i a la influència. I per això es va fer construir dos palaus: un a la Rambla de Barcelona i l'altre a Gràcia. I també va escollir una muller del seu gust: Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, una noia culta i pietosa de casa bona a qui triplicava en edat. No li representava cap problema saber que mentre ella era novícia el seu nebot hi havia estat compromès.
El matrimoni va durar poc: només tres anys després de celebrar-se, l'home va morir. Maria Francesca, forçada a entrar en un convent primer, i forçada a casar-se amb un home gran després, potser va veure el cel obert, pensant que per fi podria prendre les regnes de la seva vida, però no va ser així. Instal·lada en el que coneixem com el Palau de la Virreina, va gestionar el patrimoni del marit però sempre tutelada i controlada pel seu pare, el nebot del virrei i un notari. Va fer les obres de caritat que s'esperava d'una dama de la seva categoria, però no es va poder tornar a casar –segurament per les pressions de les dues famílies, temoroses de perdre el control de la immensa fortuna que tenien entre mans.
Darreres pregàries
Aquesta situació, però, no es perllongaria massa. L'octubre del 1791, quan tenia trenta-cinc anys, Maria Francesca es va desmaiar entre convulsions mentre era a missa. Va morir poc després sense haver recuperat la consciència, i la van enterrar al panteó de la família Amat. A més de deixar els seus béns a la família, va pagar tres mil misses en record seu i del seu marit. Però el record més durador no el va pagar aquell dia: és la plaça i el Palau de la Virreina.
Aquest article es va publicar en el número 130 del Sàpiens (juny 2013)