El xaman inhala el fum de la foguera on crema una herba fetillera. Mastega un bolet, una arrel, una baia tòxica. Es deixa portar pel ritme d’una dansa frenètica, per la contemplació hipnòtica de les flames, pel soroll eixordador d’una gran cascada. Omple els pulmons d’aire una vegada i una altra, fins al desmai. O potser és la modulació d’uns cà ntics, el borbolleig infinit de l’aigua del riu o la cadència d’un tronc buit —el tambor primigeni— el que s’emporta la consciÃ
Les pintures rupestres, icones de la prehistòria
Durant 25.000 anys, els humans del paleolÃtic europeu van dibuixar amb profusió a les coves i els abrics. Pintaven sempre els mateixos temes, principalment grans animals hervÃbors, i utilitzaven sempre les mateixes tècniques i convencions generals
