A la primeria de l'estiu de 1353 el vaixell Sant Joan estava a punt de salpar del port de Barcelona en direcció a Alexandria. Era una de les embarcacions més grans de la flota barcelonina, de tres pals i dues cobertes. A més, incorporava els últims avenços en tecnologia naval, com el canvi en l’enginyeria del timó. La documentació descriu el Sant Joan com una nau "baionesa"; és a dir, que portava un timó de codast, un tauler de fusta que, situat a la quilla i articulat amb
Veles i vents al port de Barcelona
En el segle XIV l’activitat marítima era un dels sectors econòmics fonamentals de la Corona d’Aragó, i Barcelona, un dels ports més dinàmics i estratègics de la Mediterrània
