Tot i que demostra tenir una memòria àgil per situar fets en el seu moment històric concret, el professor Harari prescindeix de dates o noms propis per explicar la història de la humanitat. En lloc d’això, parla de les dinàmiques i les revolucions que ens han portat on som ara, amb un estil didàctic, sorprenent i colpidor que no deixa ningú indiferent.
Si s’ha de jutjar per l’èxit que han tingut els cursos i el llibre, la seva manera d’explicar el passat sedueix molta gent. Per què?
La meva motivació principal a l’hora d’explicar història és connectar-la amb les nostres vides. Quan parlem d’esdeveniments que van passar fa 200 anys és difícil trobar una connexió amb la realitat quotidiana, però sempre hi és. En lloc d’explicar que James Watt va inventar la màquina de vapor un dia concret, per què no destaquem que els horaris o la producció en cadena, que avui regeixen les nostres vides, són fruit de la Revolució Industrial? Així qualsevol pot entendre que el passat té un impacte directe amb l’actualitat i que encara ara afecta la teva vida diària.
Per descriure la història de la humanitat comença parlant d’una revolució cognitiva...
El poder de l’Homo sapiens neix de la seva capacitat per cooperar, i això sorgeix gràcies a l’habilitat de crear històries de ficció, un marc comú en el qual es pot teixir una xarxa de cooperació. Individualment, l’Homo sapiens no hauria pogut conquerir el planeta; el que ens fa forts és la capacitat de treballar en equip i forjar aliances.
Com s’ho van fer per posar-se d’acord? Encara ara ens costa massa vegades.
Els animals es comuniquen per descriure la realitat i transmetre informació, però l’Homo sapiens és capaç d’usar el llenguatge per crear realitats completament noves, com la religió, la pàtria o els mercats financers. Tot són ficcions en les quals creiem. Només a tall d’exemple, no tenim proves que els neandertals poguessin comerciar amb grups diferents. Els Homo sapiens, per altra banda, ja bescanviaven fa 30.000 o 40.000 anys. El comerç està basat en la confiança, la creença en comú que un objecte té un valor determinat.
La ciència és més inclusiva i dinàmica que qualsevol altra tradició humana de la història
La segona revolució a què es refereix és l’agrícola, tot i que la descriu com un error...
Comparteixo la idea que va enunciar Jared Diamond, que va afirmar que la revolució agrícola va ser un dels errors més grans de la història. El procés que va portar els pobladors del neolític a la sedentarització va fer que l’home hagués de treballar més, però no va rebre més menjar a canvi, ja que l’augment demogràfic i la jerarquització de la societat no van permetre els excedents. La dieta es va empobrir, perquè només es cultivaven un o dos tipus de cereals o verdures. A part, no ens hem adaptat a aquest estil de vida.
Bé, hi ha qui diu tot el contrari, que portem una vida massa sedentària.
Durant milers d’anys el nostre cos i la nostra ment van evolucionar per adaptar-se a la vida al bosc, i dedicar-se a la caça i a la recol·lecció. No ens hem adaptat per cultivar grans extensions de terreny o edificar canals... Tot això és més difícil per al nostre cos i més avorrit per a la ment! És més estimulant sortir al bosc a buscar bolets.
També parla d’una revolució científica.
Durant bona part de la història, la majoria de les societats han cregut que tenien totes les respostes a les preguntes més importants del món al seu abast: només calia consultar les escriptures, la tradició o els savis. La revolució científica es produeix quan la societat admet la seva ignorància i es posa a treballar a la recerca de la veritat. La ciència moderna admet que no tenim totes les respostes.
Però Sòcrates ja havia dit allò de «només sé que no sé res» fa més de 2.000 anys.
Sí que van aparèixer persones excepcionals que admetien la seva ignorància, però col·lectivament això no passa fins a la revolució científica. Recorda que a Sòcrates el van executar amb l’argument que corrompia la joventut.
Com ens va afectar l’auge de la ciència?
És una disciplina que treballa amb la premissa que els nous estudiants acabin superant els seus mestres, en pro del bé comú. Això fa que la ciència sigui més inclusiva i dinàmica que qualsevol altra tradició humana en la història. També va provocar un canvi de paradigma, ja que fins aleshores el poder només s’havia preocupat de perpetuar-se, i no de buscar la veritat.
Comparteixo la idea que la revolució agrícola ha estat un dels errors més grans del passat
L’última revolució a la qual fa referència és la permanent. En què consisteix?
És la situació actual del món, fruit de les darreres dècades, en què el canvi és una característica constant. Hem passat de valorar l’estabilitat a admirar la renovació.
Li he sentit afirmar que la història no trigarà a acabar-se.
La història és el relat de la nostra espècie, l’Homo sapiens. Vam començar com un animal ordinari dins d’un sistema complex. Ara hem acumulat tant de poder que estem a punt d’esdevenir déus. No és una metàfora, cada cop som més a prop de dominar habilitats que atribuïm als déus, com crear vida o retardar la mort. La història va començar quan els humans van inventar els déus i s’acabarà en un futur pròxim quan els homes esdevinguin déus. No serem humans, per tant caldrà reformular el que entenem per història.
Aquest article es va publicar en el número 151 del Sàpiens (gener 2015)