El segle d'or valencià

Ausiàs Marc, Joanot Martorell, Jaume Roig, Isabel de Villena... Són tots escriptors valencians i fills del segle XV, l’edat d’or de les lletres catalanes. Recorrem un temps irrepetible en què València va ser el centre financer i cultural de la Corona

La porta dels Apòstols, amb la silueta del Miquelet al fons. La riquesa de la ciutat provenia essencialment de l’activitat mercantil i financera
La porta dels Apòstols, amb la silueta del Miquelet al fons. La riquesa de la ciutat provenia essencialment de l’activitat mercantil i financera Age Fotostock
Autor
Eva Terol
Assessor
Vicent Baydal
Oberta al món,cosmopolita, populosa, reblida de diners, monumental, culta, vital, sensual, luxuriosa... Així és la València del Segle d’Or, un temps de plenitud econòmica i cultural que sol emmarcar-se entre les darreries del segle XIV i el 1520. En arrancar el quatre-cents, València és una ciutat amb prop de 30.000 habitants, la gran majoria catalans i aragonesos, fills dels repobladors i colons nouvinguts després de la conquesta de Jaume I. Hi ha també una important minoria