Violant de Bar, promotora cultural

Joan II i Violant de Bar van fomentar la cre­ació literària en català i van impulsar els primers Jocs Florals a Catalunya

Violant de Bar i Joan I al panteó reial del monestir de Poblet
Violant de Bar i Joan I al panteó reial del monestir de Poblet Wikimedia Commons

A Joan II i Violant de Bar els agradava viu­re bé. Ella, neboda del rei de França, era una dona culta i acos­tumada al luxe, i volia im­portar a Barcelona l'es­til refinat en què havia crescut. Des que van ar­ribar al tron de la Co­rona catalanoaragone­sa el 1387, els joves reis no van escatimar recur­sos per gaudir de les últi­mes tendències artístiques. Contractaven els trobadors de moda, van fomentar la cre­ació literària en català —impul­sant autors com Bernat Metge, el futur autor de Lo somni— i van ser els promotors dels primers Jocs Florals a Catalunya, el 1393.

Passió per la cultura

Era una parella ben avinguda, i coincidien tots dos en el fet de tenir un interès més aviat baix a governar el país i molt alt a con­vertir la Cort en un centre cultu­ral de primer ordre. La caça era una altra de les seves passions co­munes; de fet, Joan II va ser co­negut amb el sobrenom del Ca­çador però més tard se'n va guanyar un de menys afavoridor: el Des­curat. El regnat de Joan i Vio­lant va ser brillant per la cultu­ra, però nefast per la gestió de go­vern i per l'economia, i quan ell va morir —una mort dubtosa, i precisament caçant— van deixar una Cort amb greus problemes financers i de corrupció. Només havien regnat nou anys, i no els havia sobreviscut cap fill mascle. Que s'haguessin dedicat poc a les activitats de govern no vol dir que Violant no tingués aptituds po­lítiques. Durant el regnat havia substituït a vegades el seu marit com a lloctinent general. I quan va quedar vídua, després de nou anys de regnat, va utilitzar les ar­mes que tenia a l'abast per man­tenir un paper rellevant al país.

La pugna del poder

D'entrada va fingir un embaràs que podria frustrar la successió al tron del seu cunyat Martí. Naturalment, només va aconseguir guanyar uns mesos, i finalment es va coro­nar l'Humà. Durant els anys de govern del seu cunyat es va centrar en l'educació de la seva fi­lla, però quan també Martí va morir sense fills, Violant va llui­tar intensament per­què el seu nét de set anys, Lluís d'Anjou, fos designat successor a la Co­rona. Malgrat que va comptar en algun moment amb aliats pode­rosos com el papa Benet XIII, no ho va aconseguir, i Violant va aca­bar la seva vida discretament, re­tirada al palau de Bellesguard, on va morir el 1431.

Aquest article es va publicar en el número 178 del Sàpiens (febrer 2017)