A Joan II i Violant de Bar els agradava viure bé. Ella, neboda del rei de França, era una dona culta i acostumada al luxe, i volia importar a Barcelona l'estil refinat en què havia crescut. Des que van arribar al tron de la Corona catalanoaragonesa el 1387, els joves reis no van escatimar recursos per gaudir de les últimes tendències artístiques. Contractaven els trobadors de moda, van fomentar la creació literària en català —impulsant autors com Bernat Metge, el futur autor de Lo somni— i van ser els promotors dels primers Jocs Florals a Catalunya, el 1393.
Passió per la cultura
Era una parella ben avinguda, i coincidien tots dos en el fet de tenir un interès més aviat baix a governar el país i molt alt a convertir la Cort en un centre cultural de primer ordre. La caça era una altra de les seves passions comunes; de fet, Joan II va ser conegut amb el sobrenom del Caçador però més tard se'n va guanyar un de menys afavoridor: el Descurat. El regnat de Joan i Violant va ser brillant per la cultura, però nefast per la gestió de govern i per l'economia, i quan ell va morir —una mort dubtosa, i precisament caçant— van deixar una Cort amb greus problemes financers i de corrupció. Només havien regnat nou anys, i no els havia sobreviscut cap fill mascle. Que s'haguessin dedicat poc a les activitats de govern no vol dir que Violant no tingués aptituds polítiques. Durant el regnat havia substituït a vegades el seu marit com a lloctinent general. I quan va quedar vídua, després de nou anys de regnat, va utilitzar les armes que tenia a l'abast per mantenir un paper rellevant al país.
La pugna del poder
D'entrada va fingir un embaràs que podria frustrar la successió al tron del seu cunyat Martí. Naturalment, només va aconseguir guanyar uns mesos, i finalment es va coronar l'Humà. Durant els anys de govern del seu cunyat es va centrar en l'educació de la seva filla, però quan també Martí va morir sense fills, Violant va lluitar intensament perquè el seu nét de set anys, Lluís d'Anjou, fos designat successor a la Corona. Malgrat que va comptar en algun moment amb aliats poderosos com el papa Benet XIII, no ho va aconseguir, i Violant va acabar la seva vida discretament, retirada al palau de Bellesguard, on va morir el 1431.
Aquest article es va publicar en el número 178 del Sàpiens (febrer 2017)