Caravaggio: 'Els deixebles d’Emaús' (1602)

Caravaggio li agradava molt el joc de representar moments estel·lars dels Evangelis que interrompen escenes d’allò més quotidianes i banals. En aquest cas, representa l’episodi de l’Evangeli de Lluc en què Cleofàs i Jaume, que havien convidat un foraster a sopar, queden astorats en reconèixer que es tracta, ni més ni menys, del Messies ressuscitat. Amb aquest recurs, Caravaggio pot traslladar l’angoixa que provoca el fet religiós als objectes més