En llagut per l'Ebre

Des de sempre l’home ha navegat per l’Ebre amb embarcacions adaptades per al trànsit fluvial. Mentre no hi va haver carreteres ni línies de tren en condicions, els llaguts van ser la via més ràpida per al transport de mercaderies

L’embarcador d’Amposta el 1926 i mitja dotzena de llaguts fent-hi parada
L’embarcador d’Amposta el 1926 i mitja dotzena de llaguts fent-hi parada Fons Pista Hitz / Arxiu Comarcal del Baix Ebre
Fa anys que per les vores de l’Ebre ja no sona el re sostingut. Era la nota llarga i contínua que emetien els llaguters quan bufaven els corns marins (o caragols) per alertar de la seva presència. Era, també, la manera d’obrir-se camí dins l’aigua i evitar la col·lisió amb les embarcacions que poguessin deambular pel riu, especialment els dies de boira i baixa visibilitat. El so podia ser eixordador. En els trams més estrets de la vall —amplificats per