Senyors del mar: la Mediterrània llueix les quatre barres

La cèlebre frase de la crònica de Bernat Desclot fa referència a les gestes que van protagonitzar Pere II el Gran i els seus successors, amb ajut dels almogàvers, en la llarga guerra de Sicília, la conquesta de Sardenya i l’arribada de soldats catalans a la cort de Bizanci. Després d’aquestes campanyes, la Corona d’Aragó es va convertir en una potència

Els almogàvers, liderats per Roger de Flor, van ser rebuts amb tots els honors per l’emperador de Bizanci, Andrònic II
Els almogàvers, liderats per Roger de Flor, van ser rebuts amb tots els honors per l’emperador de Bizanci, Andrònic II Photoaisa
Autor
Xavier Carmaniu
Assessor
Agustí Alcoberro
Pere el Gran va heretar abans els maldecaps de ser rei que no pas la corona. Quan el seu pare Jaume I va morir, el juliol del 1276, ell tenia trenta-sis anys i feia temps que aprenia l’ofici. De fet, els darrers dies de vida del seu progenitor, l’infant Pere era a València intentant sufocar les revoltes dels sarraïns. La situació era tan complexa que la seva coronació no es va poder celebrar fins al 17 de novembre, a Saragossa. El pes de la corona La cerimònia, celebrada a la cate