Els anys quaranta i cinquanta del segle passat van ser l’edat daurada del còmic espanyol. Es van posar de moda unes historietes il·lustrades, en format apaïsat, d’unes deu pàgines. Algunes d’elles presentaven històries enllaçades, fos perquè tenien un mateix protagonista, o perquè es tractava d’una sola trama fragmentada. Als nens de la postguerra, aquests còmics els permetien, amb un preu molt econòmic, sortir de la mediocritat ambiental i projectar-se en un món de somnis.
El racisme en el còmic d'aventures de l'època franquista
En les historietes il·lustrades dels anys quaranta i cinquanta es vol deixar molt clara la superioritat blanca sobre els africans, referint-se a ells com a "salvajes" o "tribus"
