Una indignació que transcendeix l'independentisme

Dos terços dels catalans critiquen els empresonaments i l’exili, afirmen que el judici no ha estat just i lamenten que s’han retallat drets fonamentals el darrer any

Igualment, la presó i exili dels dirigents independentistes tampoc no són entesos per una clara majoria del país
Igualment, la presó i exili dels dirigents independentistes tampoc no són entesos per una clara majoria del país Getty Images
1 de novembre del 2019 a les 00:00
Autor
Roger Tugas Vilardell
Guardar a favorits

Les mostres de solidaritat amb els presos i exiliats i les crítiques al judici de l’1-O s’han fet sentir amb força els darrers dos anys en nombroses mobilitzacions massives i simbologia reivindicativa lluint arreu del país. Sembla força clar que la repressió patida pels líders del procés ha indignat fins més enllà dels límits estrictes de l’espai independentista, però la intuïció queda nítidament ratificada per totes les enquestes. Com en tants altres aspectes, la visió és sensiblement diferent a la de la ciutadania espanyola i no és unànime, però sí força eloqüent. L’última evidència és el baròmetre òmnibus del Centre d’Estudis d’Opinió del 2019, amb enquestes realitzades el juny passat —amb el judici a punt d’acabar o ja vist per a sentència— que abordaven diversos aspectes d’un cas que ha sacsejat el país.

Tan sols un 21,1% dels catalans afirma que el judici a l’alt tribunal ha estat just, mentre que un 55,9% ho rebutja. Una xifra que s’enlaira fins al 26,1% i el 69%, respectivament, si s’ignoren aquells enquestats que no han volgut o sabut respondre. Prop de set de cada deu persones, per tant, són crítiques amb el Suprem i, pel que fa a electorats, només el defensen clarament els de Cs i PP, per bé que, entre els del PSC, també n’hi ha més que l’avalen que no que el critiquen, sense arribar a ser majoria. Curiosament, el judici és força més percebut com a just entre aquells que admeten que no l’han seguit massa —també perquè hi han estat més atents els sobiranistes—. De fet, tan sols la minoria de catalans que reclamen una política de mà dura contra la Generalitat defensen la causa del Suprem, mentre que els independentistes unilateralistes, els que prefereixen un diàleg sense límits o fins i tot els que advoquen per una negociació dins de la Constitució en recelen.

Un rebuig clar

Igualment, la presó i exili dels dirigents independentistes tampoc no són entesos per una clara majoria del país. Dos terços dels catalans els veuen injustos, mentre que tan sols un 18,4% els justifiquen. I en aquest cas, a banda dels votants de forces sobiranistes i dels comuns, els electors socialistes també els rebutgen de forma nítida (22,9% a favor i 57,8% en contra), deixant sols els de Cs i PP avalant la repressió. Només ho fan, de fet, aquells ciutadans que aposten per la mà dura contra les institucions catalanes, així com els catalans més conservadors, els que es defineixen de dretes o d’extrema dreta. Per contra, com més d’esquer res són, més en reclamen la llibertat, una reivindicació transversal en tots els grups d’edat dels enquestats, així com entre els que han seguit o no el judici i independentment de la seva llengua materna —una variable correlacionada sovint amb el sentiment nacional.

Tan sols un 21,1% dels catalans afirma que el judici a l’alt tribunal ha estat just, mentre que un 55,9% ho rebutja

La ciutadania també té molt coll avall que la sentència del Suprem no serà definitiva i que aquest cas s’acabarà dirimint en tribunals europeus. Ja ho afirma a hores d’ara un 55,6% dels enquestats, mentre que ho nega tan sols un de cada cinc. De nou, visualitzen més fermament la causa en corts internacionals els votants independentistes i dels Comuns, així com, en menor mesura, els del PSC, però fins i tot els de Ciutadans i PP es troben prop de l’empat entre aquesta percepció i la seva negativa.

Finalment, una majoria de catalans creu que aquest ha estat el judici més rellevant produït durant la democràcia espanyola, de forma transversal i independentment de posicionaments polítics o altres variables, així com prop de dos terços afirmen que, al llarg de l’últim any, s’han vist reduïts els drets individuals i col·lectius i els drets fonamentals. Respecte aquest darrer punt, tan sols ho neguen els enquestats més radicalment unionistes, així com els votants de Ciutadans i del PSC.

Aquest article es va publicar en el número 212 del Sàpiens (novembre 2019)