El judici contra els dirigents independentistes ha suposat un retorn del pitjor —i recurrent— passat, ja que la majoria dels anteriors presidents catalans van ser també processats o perseguits per motius polítics. Un d’ells, Lluís Companys, fins i tot va ser afusellat. Tant ell com el primer president de la Generalitat contemporània, Francesc Macià, van afrontar judicis per defensar les llibertats i els drets nacionals de Catalunya. Ara, amb la sentència del Tribunal Suprem, la història truca una altra vegada a la porta.
Els fets de Prats de Molló
Francesc Macià va ser processat pels fets de Prats de Molló, l’intent d’envair Catalunya el 1926, durant la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Els esdeveniments van anar de mal borràs, ja que un mercenari italià que era agent de Mussolini, Ricciotti Garibaldi (nét del líder de la unificació italiana), el va delatar.
Macià i setze col·laboradors van ser jutjats a París i el fundador d’Estat Català va ser acusat de possessió il·legal d’armes. Aleshores, part de la premsa francesa va mostrar simpaties pels catalans. Tant Espanya com Itàlia eren dictadures i encara fumejaven les cendres de la Gran Guerra, quan França es va batre contra els imperis alemany i austríac. L’advocat era Henri Torrès, conegut activista pels drets humans, i Macià va saber polsar l’ambient quan va proclamar: “Volem una Catalunya independent, un estat democràtic, pacífic i republicà al costat d’aquesta França que estimem i per la qual dotze mil catalans van morir a Verdun”. La referència a la simpatia catalana per França a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial va ser efectiva.
Companys va ser processat dues vegades com a president, el 1934 i el 1940
La figura de Macià es va engrandir. Va ser condemnat a dos mesos de presó, que ja havia complert en presó preventiva, i expulsat a Bèlgica. Tornaria aviat a Catalunya, a inicis del 1931, caiguda la dictadura, per fundar ERC i guanyar les eleccions del 12 d’abril que van dur la Segona República.
Els fets d’Octubre
El president Companys va succeir Macià quan l’Avi va morir i va ser processat dos cops com a president. El primer, el 1934, arran de la proclamació de l’Estat català (dins de la República Federal) en ple xoc entre els governs català i espanyol per la Llei de contractes de conreu. La formació d’un executiu estatal amb presència de la CEDA, l’extrema dreta que no reconeixia la República, va precipitar la proclamació de Companys, la qual no era una declaració d’independència, sinó una revolta per fer caure el Govern espanyol.
El Govern català és indultat
Aquella estratègia va fracassar i Companys i el seu govern van ser processats per rebel·lió pel Tribunal de Garanties Constitucionals, l’equivalent de l’època del Tribunal Constitucional, amb seu a l’actual Tribunal Suprem. Van ser condemnats a 30 anys de presó i, en el seu al·legat final, Companys va assegurar que va actuar en defensa de la República i de “les llibertats de Catalunya consignades en la Constitució de l’Estat, que Catalunya va acceptar com a transacció”.
La condemna del Govern català es va produir enmig d’una gran tensió. En les eleccions del febrer del 1936, la victòria del Front Popular (Front d’Esquerres a Catalunya) va ser possible per la mobilització en favor de la llibertat dels presos, que posteriorment van ser indultats. Tots van tornar a Palau.
Companys, afusellat
L’octubre del 1940, el president va ser sotmès a un consell de guerra i, aquest cop, afusellat. Els nazis l’havien detingut a França i lliurat a Franco. En el judici, va assumir la seva responsabilitat política, va rebutjar l’acusació d’“adhesió a la rebel·lió militar” i va assegurar que se’l jutjava com a president de Catalunya i que la història jutjaria tothom. El llegat deixat per qui ha estat anomenat president màrtir seria ja per sempre un exemple de dignitat política.
Aquest article es va publicar en el número 212 del Sàpiens (novembre 2019)