Dones del Nil

Afirmar que les dones de l’antic Egipte tenien el mateix pes social que els homes seria agosarat, però el cert és que eren considerades ciutadanes amb drets i podien decidir lliurement sobre els aspectes més transcendents de la seva vida

Està demostrat que moltes dones egípcies també treballaven fora de casa, on eren pagades igual que els seus companys
Està demostrat que moltes dones egípcies també treballaven fora de casa, on eren pagades igual que els seus companys Getty Images
1 de febrer del 2020 a les 00:00
Assessor
Maite Rada
Guardar a favorits

Tebes, 851 aC

La Taherud es desperta poc abans que entri el primer raig de sol per la finestra però decideix tornar a tancar els ulls, intentant atrapar el somni que se li esmuny ràpidament. Recorda que tornava a ser petita i nedava al riu amb les seves germanes, i que la mare les cridava perquè tenia por que les mossegués algun cocodril, i menjaven dàtils i pasta de cervesa. Llavors el pare passava amb un ase. O era el seu marit, en Teremun?

La Taherud s’esforça, però el somni es torna confús, ja està desvetllada. En Teremun ja deu fer estona que se n’ha anat a treballar i com cada dia les ha deixat, a ella i a la petita Subira, encara dormint. S’acarona una mica el ventre, que cada dia està més ple, i somriu. Ja fa moltes llunes que va saber que estava esperant una criatura. Recorda l’alegria que van tenir ella en comprovar com la seva orina feia germinar les llavors que hi havia en aquell saquet, prova claríssíma que tornaria a ser mare aviat.

La salut a l’antic Egipte, encara que els coneixements eren escassos, es tractava de manera relativament científica, excloent-ne la religió, la màgia o la sort. I la salut de les dones era un àmbit important, com ho demostra el conegut Papir ginecològic Kahun: un tractat de medicina femenina escrit el 1825 aC, que detallava tractaments contra diverses malalties, mètodes anticonceptius (algun d’ells a base d’excrements de cocodril, mel o llet agra), productes per afavorir els embarassos i consells per atendre les dones en el moment del part, en què hi havia una gran mortalitat.

Metgesses, a més de llevadores

Els professionals que l’aplicaven eren sovint llevadores o infermeres, però no eren els únics papers que podien fer les dones en l’àmbit de la sanitat: està documentada l’existència d’almenys una “cap de metges”. Un bon exemple del paper social de les dones, ciutadanes de ple dret, que van accedir — en menys mesura que els homes, però sense cap impediment legal— a càrrecs de gran responsabilitat.

Tothom podia divorciar-se adduint desamor, manca de compatibilitat o desig d'estar amb un altre

La Taherud s’esborra els pensaments tristos. No té temps de plorar, ara. Ha de córrer a despertar la seva nena i portar-la a l’escola del temple perquè aprengui coses amb els altres nens i nenes mentre ella treballa. Amb la mirada recorre aquella cambra fins a trobar la gerra de fang: sí, en Teremun ha deixat prou aigua perquè totes dues es puguin rentar de cap a peus. No caldrà anar-ne a buscar més al riu fins a la tarda. Millor, perquè no pot arribar tard a la primera cerimònia del matí. Allà és Dama Taherud, la superior de les cantores d’Amon. No vol de cap manera perdre el respecte de les noies ni del sacerdot. I no vol quedar malament just el dia abans de l’arribada de la visita de la divina adoratriu Karomama, filla del faraó Osorkon II, que arribarà amb el seu seguici. Fa temps que l’esperen, és una alta autoritat política i diplomàtica. Visitarà el gran temple d’Amon, a Luxor, on treballa ella, i se n’obriran les portes, com els dies de festa. És un gran honor —i una gran feinada.

Els petons dolços desperten la Subira, que es lleva d’un salt, molt contenta, i es posa a jugar mentre la mare es comença a preparar per sortir al carrer.

A totes les cases d’Egipte, des de la més pobra fins als palaus dels faraons, homes i dones tenien cura de la seva higiene i estètica gairebé fins a l’obsessió. L'egipci era un poble presumit i orgullós. Malgrat que no hi feia mai fred i que tampoc els avergonyia la nuesa ni veien cap motiu per amagar un cos magre o gras (ni tampoc els que tenien alguna característica física fora del comú), es vestien igualment —ni que fos amb una petita peça de roba de fil— per poder lluir i, si pot ser, demostrar que la família prosperava. Els cossos, fossin com fossin, es consideraven bells i s’havien de cuidar.

En aquest aspecte hi havia algunes normes socials elementals: anar nets (es rentaven cada dia el cos, les mans, la cara i les dents), depilar-se a consciència, portar perruca i un bon maquillatge i fer bona olor. És clar que algunes d’aquestes coses també tenien una funció protectora davant del clima, les infeccions i els insectes. Eren les servituds de viure en un país que és poc més que una estreta franja de terra verda i rica a les vores del riu envoltada a banda i banda per un desert poderós i hostil, amb un clima extremadament sec i calorós. I en van fer de la necessitat virtut: la característica línia negra amb què es pintaven els ulls servia tant per donar-los un aire atractiu com per protegir els ulls. I la perruca mateixa era un bon protector contra el sol intens que esclatava cada dia.

De camí al temple

Té el temps just, la Taherud, i després de maquillar-se deixa el mirall i el potet d’alabastre per al perfum una mica desendreçats darrere seu, damunt del prestatge encastat a la paret de la casa, construïda de fang i palla i arrebossada amb guix. Ja es posarà la crema antiestries per la panxa quan arribi a casa a la tarda. Vesteix la nena amb una faldilla lleugera, i ella es posa un vestit de lli blanc elegant i sobri amb una capa curta de mussolina, pits a l’aire i arracades llargues. A la senalla hi porta el dinar: empanada de verdures i peix, raïm i cervesa. I unes sandàlies per quan arribi al temple.

La Taherud i la Subira surten de casa i de seguida comencen a suar; la mare pateix pel maquillatge. Agafades de la mà travessen les parades de peix salat, de pa, d’espècies oloroses, d'estris de ceràmica. Els homes que venen les saluden. “Un altre cop tard?”, riu el cisteller. El fuster sempre treballa amb la porta ben oberta: ja està acabant el llit per a la filla de 15 anys dels veïns de la Taherud, que es casa molt enamorada amb un noi foraster que s’acaba de separar. Ja està polint les potes del llit, que tenen forma de potes de bou. És fusta senzilla, res a veure amb el cedre del Líban que diuen que hi ha als mobles dels palaus. Però igualment farà el fet: dormint a dos pams de terra, cap serp ni escorpí seran un perill per als qui hi descansin.

Amor amb període de prova

A Egipte tant els homes com les dones escollien lliurement les seves parelles, i cap autoritat administrativa ni religiosa regulava els matrimonis. Simplement decidien anar a viure plegats. Tot i així hi havia parelles que al cap de set anys de convivència, un període “de prova”, decidien fer un document per deixar clar quins béns havia aportat cadascú i com es repartirien si mai decidien divorciar-se. El divorci era un altre acte privat que podien exercir tant els homes com les dones, motivat pel desamor, la incompatibilitat o el desig de tenir una altra parella, però no hi ha cap mena de dubte que les dones acostumaven a sortir-ne més malparades, ja que no sempre tenien mitjans per sostenir-se.

Quan se sent neguitosa, la Taherud mira al final dels carrers, cap al riu. Les aigües brillants i el pas calmós de les barques la tranquil·litzen i la fan somriure. Allò, i la veueta de la Subira:

—Explica’m la història de la deessa Nut, mare.

I la mare li explica com cada dia que el cos de la deessa Nut és el cel, que s’empassa el sol cada nit i dóna a llum cada matí. I que el seu marit és la terra, però que sempre estan separats per Shu, el déu de l’aire. I que tenen uns quants fills, com Osiris, Isis, Set i...

—Ja ho sé: Neftis. Mare, tu ets més bonica que la deessa Nut! La Taherud somriu i sense adonar-se’n s’acaricia la panxa.

Finalment arriben al temple, deixa la nena i va a trobar-se amb les noies cantores, que estan xerrant i rient en veu baixa en un racó. Ella és molt més gran, ja té 23 anys, i totes la miren amb admiració perquè ja és mare. Totes menys la Neferet, que té clar que no es casarà mai.

A Egipte la família i la maternitat són cabdals, però no és impensable ni està mal vist que algú decideixi portar una vida diferent. El respecte per la diversitat, la discreció, la bondat i la justícia i l’esforç són valors fonamentals durant la vida dels habitants del Nil, i que Osiris jutjarà quan sigui l’hora de la mort.

La Taherud se’n va a arreglar-se per la cerimònia. Es repassa el maquillatge dels ulls amb el canonet que s’ha endut, es pentina els cabells de la perruca perquè caiguin sobre els pits i un ble per darrere i es posa el collaret de granets blaus amb flors de pasta vidriada. Respira fondo i es col·loca al seu lloc juntament amb les noies.

La cerimònia

Comença el ritual i elles comencen a fer sonar els sistres. La seva funció és assegurar-se amb aquest dring metàl·lic que el déu que viu al temple es desperti. A prop d’elles els sacerdots ritualistes reciten lletanies. En uns minuts l’espai està carregat amb els sons i les olors d’encens que agraden al déu. Llavors avança el summe sacerdot —–amb el cos íntegrament depilat—– i s’atura davant les portes cobertes d’or. Amb posat reverencial hi truca. La Tarehud no ho pot evitar: cada dia, quan sent cadascun dels tres cops que repeteixen a la cerimònia, nota com els trucs li fan bategar el cor amb la fantasiosa possibilitat que algun dia Amon respongui. Però només truquen per avisar al déu adormit que el summe sacerdot està a punt d’entrar a la cambra sagrada, un espai de pedra amb un sostre pintat de blau amb estrelles grogues de cinc puntes envoltades de frases sagrades. A continuació el sacerdot trenca el segell que tanca les portes i hi entra, on vesteix, maquilla i por - ta recipients d’alabastre plens de menjar perquè aquell déu amb un cos fet d’or n’absorbeixi l’essència mentre a fora la música i les pregàries continuen. Acabada la feina, el sacerdot surt de la cambra, esborra els seus passos amb una escombra de palmera i tanca i segella les portes. Fins a la pròxima ocasió en què ho repetiran, unes hores més tard. I així 9 dies seguits i un de festa, seguint el calendari egipci.

A Egipte la família i la maternitat són cabdals, però no és impensable ni està mal vist que algú decideixi portar una vida diferent

Les dones participaven, encara que amb rols secundaris, a la vida religiosa d’Egipte. Les figures més importants eren la gran esposa reial, considerada summa sacerdotessa de tots els tem - ples, i la divina adoratriu, un alt càrrec polític i religiós exercit per dones de la família del faraó, que es mantenia cèlibe perquè es considerava esposa del déu. També se sap que almenys una dona, Meritites, va ostentar el càrrec de supervisora del temple de Kheops. I a banda d’elles hi havia sacerdotes - ses i dones que treballaven als temples en tota mena de tasques menors: fent música o ballant per crear un ambient agradable al déu, i com que alguns re - cintes religiosos eren poc menys que una petita ciutat, també hi havia dones proveint de menjar els sacerdots i les seves famílies o qualsevol altra feina de manteniment. I no era rar que hi hagués escola per a infants entre quatre i deu anys. Hi podien anar tant els nens com les nenes a aprendre a llegir, escriure i quatre nocions de matemàtiques, però el cert era que l’analfabetisme superava el 95% a Egipte, i que els pocs que en quedaven fora eren majoritàriament els nois de l’alta societat.

La incomprensió grega

Tueret, la Grossa, és ferotge i maternal alhora. Però què hi pot haver més ma - ternal que una bèstia que defensa les seves cries amb dents i ungles? Taherud mira la deessa, cos voluminós d’hipopò - tama amb pits humans, cua de cocodril i potes de lleona, i ensenyant les dents amenaçadora, i se sent íntimament confortada. “Tueret, ajuda’m quan arribi l’hora” diu mentre deixa una ofrena. La mare d’en Teremun li va recomanar que busqués protecció a Heket, deessa gra - nota patrona de la fertilitat vegetal i humana. Però la Taherud té debilitat per la poderosa i temible Tueret.

Heròdot es reia del poder femení egipci dient que 'elles fan el pipí dretes i ells, asseguts'

La posició de fortalesa de les dones egípcies, iguals davant la llei, mestres - ses de la seva vida sentimental, sexual i familiar, va deixar estupefactes alguns dels forasters que la van conèixer. Malgrat que la societat estava majoritàriament dominada pels homes, elles podien treballar, tenir propietats, gestionar-les i demanar ajut a la justícia si creien que s’havien vulnerat els seus drets. Eren molt poques les dones que arribaven als llocs més alts de l’administració —i les reines es poden comptar amb els dits—, però tot i això els valors d’igualtat de la civilització egípcia estaven a anys llum de les grans cultures amb qui convivien, i també de les que la van succeir.

Tot plegat resultava difícil de pair per persones com l’historiador i polític grec Heròdot, que el segle V aC va viatjar per Egipte. Les seves obres van ser cabdals per donar a conèixer al món molts aspectes d’aquella civilització, però la visió que dona - va de les dones estava clarament influïda per la misogínia de la cultura grega. Com podia ser que les dones no es consideressin menors d’edat i no necessitessin la guia i representació legal d’un home? Trobava inexplicable el com - portament d’aquella societat, i se’n reia dient que les dones feien pipí dretes i els homes asseguts.

Ha calgut que passessin més de dos mil cinc-cents anys fins que el món comencés a rellegir la història de l’antic Egipte amb una nova mirada.

La Taherud torna a casa amb la menuda a coll, les sandàlies a la mà; cansa - des. A Tebes la calor afluixa i les para - des del carrer comencen a plegar. Aviat la deessa Nut s’empassarà el sol i esten - drà el seu cos ple d’estrelles sobre el poble del Nil.

Més enllà de Cleopatra

La llegenda ha fet de Cleòpatra VII la reina egípcia més coneguda. Però poc tenia a veure el seu paper amb les seves grans —tot i que que escasses— predecessores de les primeres dinasties. Cleòpatra, fixada a la nostra memòria amb la cara d’Elizabeth Taylor, va ser l'última reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu. Va néixer l'any 69 aC (data aproximada) i va morir l'any 30 aC. Malgrat la seva gran acció política, formalment no va ser mai reina en solitari.

Hatsepsut, la més poderosa

Molt diferent és el cas de la faraó Hatsepsut, l’extraordinària dirigent que va governar els anys 1479 a 1457 aC. Malgrat els esforços del seu nét i successor Tutmosis III per esborrar el seu record, ens ha arribat com una governant dotada i reconeguda. Sembla que va intentar fundar una dinastia femenina però la mort de la seva filla no ho va permetre.

Nefertiti, més que una cara bonica

Segons els autors clàssics, ella va ser una de les úniques cinc reines-faraó de la història, encara que hi ha altres cinc dones que també podrien formar part d’aquesta llista. Entre elles, la també famosa Nefertiti, que va esdevenir corregent el 1340 aC i que podria haver exercit com a faraó en solitari durant un període de temps.

Per saber-ne més

Per conèixer les dones de l'Antic Egipte val la pena començar veient els retrats que en queden, i això ho podeu fer sense sortir de Barcelona al Museu Egipci (recomanable fer-hi una visita guiada, perquè en saben molt!). Per aprofundir una mica més podeu consultar el catàleg de l'exposició Dames del Nil que va fer el mateix museu, i per saber-ho gairebé tot no us podeu perdre el llibre Las mujeres en el Antiguo Egipto de Gay Robins (ed. Akal, 1996).

Aquest article es va publicar en el número 215 del Sàpiens (febrer 2020)