Durant els anys 1713 i 1714, malgrat Barcelona estava assetjada per les tropes borbòniques, la ciutat mai va perdre el dinamisme que sempre l’ha caracteritzada, com bé explica l’historiador Francesc Serra.
Barcelona era un formiguer d’activitat durant el setge?
Només començar el setge, el juliol del 1713, ja veiem com la ciutat es prepara per aguantar. Tenim documentada la compra de cavalls, procedents de les tropes de l’arxiduc Carles quan l’Exèrcit austriacista abandona Catalunya, aquell mateix juliol. I també es van comprar materials diversos.
Doneu molts detalls...
Aquest llibre se sustenta en fonts primàries que hem anat buidant a mà, com registres notarials o actes de juntes. S’hi pot llegir qui s’encarregava de la tela o els botons de l’uniforme, les armes o els aliments. Tot plegat ens permet reconstruir la logística de la guerra dels Catalans des de la pau d’Utrecht fins al final.
D’on sortien els diners?
La Junta de Mitjans, que era l’encarregada d’aconseguir finançament, va requisar béns i propietats dels partidaris de Felip V que havien abandonat la ciutat. Tots els ingressos i les accions empreses s’havien de justificar davant de l’opinió pública. Una altra font d’ingressos l’aportava l’activitat corsària. Per mar el setge va ser més lax fins a mitjan del 1714. Durant mesos es podia entrar i sortir de la ciutat en barca sense problemes.
El llibre és una prova de la bona planificació dels resistents.
Sí, aleshores ja hi havia estructures d’estat. Catalunya havia estat permanentment en guerra, per tant la situació no els agafava desprevinguts. Barcelona sabia com actuar per avituallar i mobilitzar un exèrcit. Érem menys, però no estàvem menys preparats. En aquell moment, Catalunya tenia una cultura militar assimilable a la d’altres estats de l’època.
El llibre
1713: La preparació de la Guerra dels Catalans. Francesc Serra i Francesc Riart (Rafael Dalmau, editor, 2019)

Aquest article es va publicar en el número 219 del Sàpiens (juny 2020)