L'entrevista

Rafael Argullol, catedràtic d’estètica i teoria de les arts de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, presenta un volum dedicat al Renaixement, moment en què neix un home nou i el concepte d’artista

Historiadora, investigadora i curadora d’exposicions, Isabel Segura s’ha especialitzat a fer emergir l’empremta de les dones en la nostra història urbana. Al seu darrer llibre, 'El rebombori del pa', posa el focus en un episodi força desconegut de la història de Barcelona.

El líder del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament va morir l’11 de gener del 1977, uns dies després que se celebrés el congrés del seu partit i cinc mesos abans de les primeres eleccions democràtiques espanyoles. Malgrat la mort prematura, als cinquanta-sis anys, Pallach va deixar un llegat polític important, com explica el periodista Joan Safont

Al segle XVI, l’únic lloc del planeta on es podia trobar clau d’espècia i nou moscada era a les illes Moluques, un arxipèlag situat a l’actual Indonèsia que va ser cobejat per portuguesos i espanyols. Els dos imperis es van embrancar en la que l’historiador britànic Roger Crowley anomena ‘Guerra de les espècies’, que, afirma, va forjar el món modern

Catedràtica d’Estudis Clàssics de la Universitat de Cambridge i gran divulgadora del món antic, Mary Beard va ser guardonada amb el Premi de Divulgació Internacional dels tercers Premis 'Sàpiens' per 'Emperador de Roma'. Un llibre en què intenta esbrinar què amaguen les xafarderies i les imatges que ens han arribat dels emperadors romans

El 2017, el periodista britànic Gareth Gore va viatjar a Madrid per informar de la caiguda
i el rescat del Banco Popular. Gore va descobrir uns documents que vinculaven l’entitat financera amb l’Opus Dei i va començar a estirar el fil d’unes informacions que desvelaven la cara fosca d’una organització religiosa que és present arreu del món

El 1939, la societat catalana va quedar dividida entre els derrotats i els vencedors. El professor d'Història Contemporània de la UAB Francesc Vilanova, analitza en aquesta obra aquells que van apostar pel feixisme catòlic espanyol, com l'historiador Ferran Valls i Taberner o el polític Josep M. Tallada, entre molts d'altres