L'entrevista

Considerat un dels exponents principals de la recuperació de la cuina tradicional catalana i un investigador destacat de la història de la gastronomia de casa nostra, el cuiner Josep Lladonosa presenta un llibre que explica com es menjava a les llars del Principat a l’època medieval, i proposa algunes receptes antigues per fer avui

El 19 d’octubre del 1989, en una turbina de la central nuclear Vandellòs I, situada al Baix Camp, es va declarar un incendi. Aquella nit, tothom es va mobilitzar per evitar que un accident es convertís en una catàstrofe nuclear. Tot Catalunya estava amb l’ai al cor

Quan quedaven pocs dies per al final de la guerra civil, la localitat empordanesa de Llers va desaparèixer del mapa. Què va passar? A partir d’aquest fet històric desconegut, Maria Escalas construeix un relat sobre la fragilitat i la memòria

Després d’anys d’estudi i divulgació de la història i els costums dels caputxins, el sacerdot i historiador Fra Valentí Serra de Manresa presenta una síntesi sobre la presència i la influència d’aquesta comunitat religiosa en la societat catalana.

Rafael Argullol, catedràtic d’estètica i teoria de les arts de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, presenta un volum dedicat al Renaixement, moment en què neix un home nou i el concepte d’artista

Historiadora, investigadora i curadora d’exposicions, Isabel Segura s’ha especialitzat a fer emergir l’empremta de les dones en la nostra història urbana. Al seu darrer llibre, 'El rebombori del pa', posa el focus en un episodi força desconegut de la història de Barcelona.

El líder del Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament va morir l’11 de gener del 1977, uns dies després que se celebrés el congrés del seu partit i cinc mesos abans de les primeres eleccions democràtiques espanyoles. Malgrat la mort prematura, als cinquanta-sis anys, Pallach va deixar un llegat polític important, com explica el periodista Joan Safont

Al segle XVI, l’únic lloc del planeta on es podia trobar clau d’espècia i nou moscada era a les illes Moluques, un arxipèlag situat a l’actual Indonèsia que va ser cobejat per portuguesos i espanyols. Els dos imperis es van embrancar en la que l’historiador britànic Roger Crowley anomena ‘Guerra de les espècies’, que, afirma, va forjar el món modern

Catedràtica d’Estudis Clàssics de la Universitat de Cambridge i gran divulgadora del món antic, Mary Beard va ser guardonada amb el Premi de Divulgació Internacional dels tercers Premis 'Sàpiens' per 'Emperador de Roma'. Un llibre en què intenta esbrinar què amaguen les xafarderies i les imatges que ens han arribat dels emperadors romans

El 2017, el periodista britànic Gareth Gore va viatjar a Madrid per informar de la caiguda
i el rescat del Banco Popular. Gore va descobrir uns documents que vinculaven l’entitat financera amb l’Opus Dei i va començar a estirar el fil d’unes informacions que desvelaven la cara fosca d’una organització religiosa que és present arreu del món

El 1939, la societat catalana va quedar dividida entre els derrotats i els vencedors. El professor d'Història Contemporània de la UAB Francesc Vilanova, analitza en aquesta obra aquells que van apostar pel feixisme catòlic espanyol, com l'historiador Ferran Valls i Taberner o el polític Josep M. Tallada, entre molts d'altres

A Catalunya, l’estudi de la mortalitat causada per la Guerra Civil té una llarga tradició. Josep Benet, Montserrat Roig, Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villarroya van posar les bases científiques d’una la recerca que Jordi Oliva ha continuat i de la qual, quaranta anys després, publica els resultats

Cent anys després de la mort de Lenin, l’historiador Albert Botran presenta 'Si Lenin aixequés el cap', un llibre en el qual analitza la vida i la personalitat del primer dirigent de la Unió Soviètica, però, sobretot, trenca la vitrina rere la qual està momificat i reivindica el valor actual del seu pensament

Després d’anys de recerca, Frederic J. Porta, Fermí Rubiralta i Fèlix Villagrasa presenten 'Josep Dencàs i Puigdollers. El conseller maleït', un estudi biogràfic de qui va ser conseller de Sanitat i de Governació de la Generalitat republicana. Un personatge polèmic, considerat l’ase dels cops del 6 d’octubre i sempre envoltat d’una llegenda negra

Un grup de mestres del Col·lectiu d’escoles per l'escola pública de Catalunya, entre ells Ricard Aymerich, ha recuperat amb l'obra 'El CEPEPC des de dins' la història d'una organització que va apostar per la renovació pedagògica, l'educació inclusiva i la democratització de les aules en ple franquisme

Quatre dècades després d’haver publicat el primer llibre sobre els bombardejos de la Guerra Civil, l’historiador Joan Villarroya analitza amb detall les causes i les conseqüències dels atacs que va patir Barcelona del 16 al 18 de març del 1938, que van provocar un miler de morts

El misteri i la màgia que envolten la càbala han fet que aquesta disciplina avui estigui impregnada de molts malentesos. Manuel Forcano, hebraista i doctor en semítica, publica un llibre que de manera atractiva i rigorosa explica els estudis esotèrics del judaisme

La historiadora ens parla d’un dels moments clau de l’obrerisme català, quan el 1919, l’aturada de la principal empresa energètica va paralitzar bona part del territori. A 'La vaga de la Canadenca' (Rosa dels Vents) veurem com es va desenvolupar el conflicte que va dur a la conquesta de la jornada de vuit hores

L'historiador Oriol Riart ha recopilat trenta-nou diaris personals de combatents catalans de la Guerra Civil. A l'obra 'Érem feres', accedim a la quotidianitat, a les pors, els anhels i les intimitats dels qui van protagonitzar el conflicte i que sovint queden eclipsats per les grans narratives bèl·liques

Al segle XIX, el català hauria pogut desaparèixer, però no ho va fer gràcies a una colla de lletraferits que el van defensar i normativitzar. Amb el llibre 'Obriu pas!', ple d’anècdotes i retrats personals de personatges icònics de la Renaixença, Alfred Bosch homenatja els homes que van salvar els mots

Segurament, un dels retorns més esperats d’aquest Sant Jordi és la nova novel·la 'Confeti' (Edicions Proa), de Jordi Puntí, una antibiografia de Xavier Cugat, el músic català que va dedicar la vida a ser feliç i famós a qualsevol preu

A 'El silenci que heu de témer', el cantant i escriptor se serveix de la novel·la històrica per fer-nos viatjar a la Mallorca del segle XVII i reflexionar sobre conceptes com l’honor, el sectarisme i el procés de construcció de l’estat espanyol

L’any 1945, un món devastat per dues guerres mundials emprenia un procés de recuperació. Antoni Segura Mas, analitza en aquesta obra els esdeveniments històrics principals ocorreguts els darrers setanta-cinc anys

Després de dedicar un llibre monumental a la complexitat de fets de l’any 1640, l’historiador gironí brinda ara un volum a trencar els tòpics i els mites que envolten una data: el 7 de juny d’aquell mateix any, el conegut com a ‘Corpus de Sang’

Joaquim Albareda presenta un llibre que per primera vegada ressegueix tots els moviments de dissidència i de lluita política que els catalans, malgrat la forta repressió, van protagonitzar contra les autoritats borbòniques

L'escriptora reconstrueix la vida de Mildred Harnack, una dona que es va instal·lar a Berlín l'any 1930 i va crear un grup de resistència antinazi fins morir guillotinada l'any 1943

La periodista i antropòloga britànica Victoria Finlay va viatjar a diferents llocs del planeta per recollir la història que hi ha darrere dels colors de la paleta cromàtica

Àngels Rius, bibliotecària del monestir de Montserrat, ha descobert un centenar de volums que van formar part del fons de milícies de la cultura i d'altres editats per la impremta del mateix recinte benedictí

L'arquitecte Antoni Gaudí i l'egiptòleg i diplomàtic Eduard Toda protagonitzen 'Retorn als orígens', la primera obra literària de la periodista Sònia Casas

S'enfronta amb el repte de novel·lar la vida del seu pare, un fill de rabassaires exiliats que gestiona el circ més gran de França, explota boscos d'Occitània sota l'ocupació nazi i organitza concerts solidaris de Pau Casals

L'escriptora de la novel·la 'El boig dels ocells', recupera la vida d'Eugene Schieffelin, un ornitòleg aficionat que, des d'Anglaterra, va voler introduir a Nova York tots els ocells que apareixen en les obres de William Shakespeare

Afirma el periodista valencià que el 14 d'abril va ser una revolució que, pels fets que la van succeir, va quedar marginada en la memòria històrica. Per això l'ha rescatada amb el seu llibre '14 d'abril'

La nit del 21 d'agost del 1925, el cos de Dolors Bernabeu va caure daltabaix del terrat d'un edifici del carrer escudellers de Barcelona. La seva mort va ser un misteri. Ara, l'escriptor Josep Sala i Cullell destapa els noms dels autors d'aquest crim

Després de trenta anys immers en la figura del líder de la Lliga Regionalista, l'historiador Borja de Riquer presenta una biografia de Francesc Cambó

Després de quasi una dècada d'investigació, Duran presenta la primera obra dedicada exclusivament al dirigent d'Unió Democràtica

Amb la caiguda del règim nazi, una onada de suïcidis va escombrar Alemanya. Florian Hubert ha investigat el perquè d'aquest fenomen

Notes informatives de la policia, decrets, enquestes, cartes, discursos, octavetes... i sobretot, testimonis. Després de vuit anys de recerca, Eduard Márquez ha publicat '1969', una obra coral que mostra totes les veus de l'inici del final de la dictadura

El govern de la República va intentar acordar la retirada de Mussolini del conflicte civil a canvi d'atorgar-li el control de l'illa de Mallorca, Manuel Aguilera ho detalla en el seu llibre

La història de l'aigua no és tecnològica, sinó política, perquè les institucions van néixer de la necessitat d'organitzar-se per un món envoltat d'aigua en moviment, aquesta és la tesi que sosté Giulio Boccaletti

L'historiador presenta un llibre en el qual explica per primera vegada quina funció van tenir els infiltrats de la diplomàcia espanyola en els moviments independentistes catalans dels anys vint i el fracàs del complot de Prats de Molló

Aquest autor s'endinsa en els fets de la quarta croada amb una obra vibrant farcida de petits grans detalls

Després d’anys capbussat en el voluminós arxiu Tarradellas, Joan Esculies publica un volum que no pretén ser la biografia definitiva del president de la Generalitat, però sí la que trenca certs mites entorn de la seva figura

El 26 de juliol del 1708, Giovanni Gemelli, un viatger italià conegut arreu per haver fet la volta al món, arriba a Barcelona per obtenir un càrrec de l’arxiduc Carles III, que ha instal·lat la seva cort a la capital catalana

El 26 d’agost del 1936, la Generalitat va crear l’escola popular de guerra per formar comandaments per a les milícies antifeixistes. L’organisme va tenir una vida efímera

A la portada del llibre 'Ahir Roma, avui nosaltres', Isabel Rodà de Llanza, catedràtica d'Arqueologia de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens recorda que “qui perd els orígens perd la identitat"

El cridador ho anunciava pels carrers: “Avui es penjarà un condemnat”. La pena de mort era un acte públic, es considerava un càstig amb efecte dissuasiu. Ho explica Flocel Sabaté al seu darrer llibre, ‘La pena de mort a la Catalunya baixmedieval’

El col·lectiu d’immigrants que van venir de terres occitanes i franceses durant l’època moderna és un dels més grans, proporcionalment, que el país ha acollit mai. Fins ara no hi havia una síntesi de totes les recerques publicades sobre aquest èxode

‘Ñamérica’, el darrer llibre del periodista i historiador Martín Caparrós, és un quadre crític i precís l’Amèrica Llatina. Una obra feta amb un objectiu: buscar punts en comú que afavoreixin la unitat

El 1968 Guinea Equatorial va aconseguir independitzar-se de l’Estat Espanyol. Durant els anys d’ocupació, els catalans van influir l’àmbit econòmic i religiós al territori. D’això ens parlen els historiadors Eduardo Gargallo i Jordi Sant a la seva obra

El franquisme i l'Església catòlica sempre han assegurat que el bisbe de Barcelona va ser afusellat al cementiri de Montcada el desembre del 1936, però nombrosos historiadors descarten aquesta teoria. Josep Maria Ràfols creu haver resolt el misteri

Als anys setanta i vuitanta, el terrorisme revolucionari va generar crisis polítiques a Itàlia, Espanya, Alemanya i el Japó. Però per què només en aquests estats? Ignacio Sánchez-Cuenca ha trobat resposta a aquesta pregunta després de fer un estudi

Quan alguns asseguren que el llibre de paper té els dies comptats, una obra sobre la història dels llibres i amb la biblioteca d’Alexandria com a escenari principal s’ha convertit en l’assaig revelació de l’any

El primer marquès de Comillas, Antonio López i López, era realment un comerciant d’esclaus? Martín Rodrigo, el professor d’història contemporània a la universitat Pompeu Fabra intenta respondre aquesta pregunta

‘El imperio zulú’ és una obra centrada en la victòria que el 1879 van obtenir els zulús, homes que lluitaven amb escuts i llances, contra un dels exèrcits més ben preparats del món, el dels casaques roges de la reina Victòria d’Anglaterra

Parlem amb el catedràtic emèrit d’història contemporània de la UAB i director de ‘Vides catalanes que han fet història’, un recull de 120 biografies de catalans i catalanes il·lustres des de l’antiguitat fins al segle XX

En aquest llibre, l’advocat i polític narra en primera persona, ell en va ser un dels fundadors, la història del Front Obrer de Catalunya, un partit polític antifranquista que va aconseguir una forta implantació en el moviment obrer i estudiantil català

El 30 de novembre del 1920, Francesc Layret va ser assassinat quan sortia de casa seva. Després de deu anys d’investigació, Vidal Aragonés presenta una biografia que recull la seva vida, acció i pensament i destapa algunes incògnites referents al crim

El Conseller de Cultura de la Generalitat Republicana estava acusat per l'Espanya franquista d’haver instigat l’assassinat del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, i d’apropació indeguda de béns. Per primera vegada un llibre recull el procés judicial

L’escriptor recupera l’argument que va iniciar ara fa més d’una dècada amb ‘El pont dels jueus’ i torna a la Catalunya medieval per parlar de la rivalitat entre la cultura dels cristians i la dels jueus i el valor de la paraula i del llibre

Enric Calpena novel·la la trajectòria del suís Joan Gamper, fundador del FC Barcelona el 1899, una figura encara amb algunes ombres vitals indocumentades, i a través d’ell ens presenta la vida de la Catalunya burgesa

Juntament amb l’il·lustrador i documentalista Francesc Riart, l’historiador Francesc Serra signa una investigació inèdita que ens serveix per entendre com es va preparar Barcelona per resistir al final de la Guerra de Successió

Després d’una trajectòria de més de quaranta anys dedicada a la sociologia de la religió, Joan Estruch ha decidit publicar les seves memòries, ‘crec recordar’, en les quals explica el seu pas del protestantisme al catolicisme i la universitat