Quan l’arca va encallar al mont Ararat després del diluvi universal, Noè va enviar un corb a fer prospecció de la zona. L’animal, covard com era, es va limitar a donar voltes a l’embarcació i va tornar sense notícies ni esperances. Va ser llavors quan el patriarca decidí enviar-hi un colom. L’animal va volar lluny i va tornar al cap de set dies amb un branquilló d’olivera. Noè va interpretar la troballa com un senyal inequívoc que les aigües començaven a remetre i, per tant, Déu ja estava en pau amb la humanitat. Aquest relat, que recull la Bíblia, es considera simbòlicament el primer viatge d’un colom missatger i hauria estat la base per convertir aquest animal en al·legoria de la pau, simbologia que es va intensificar en el segle XX quan Pablo Picasso el va pintar al cartell del Primer Congrés Mundial de Partidaris de la Pau, celebrat a París l’abril del 1949.
Més enllà dels relats de les Sagrades Escriptures, l’ús de coloms com a carters de notícies és ben antic. Existeixen gravats de la quarta dinastia egípcia, més de 3.000 anys abans de Crist, en els quals ja apareixen coloms. En el segle V aC, els grecs els utilitzaven per anunciar els guanyadors dels Jocs Olímpics. En el segle VI aC, el rei Cir II de Pèrsia usava aquestes aus per comunicar-se amb els diferents punts del seu imperi. I podríem esmentar molts més exemples. El seu ús com a mitjà de comunicació va durar segles i segles. Fins i tot es van arribar a crear serveis de correus regulars basats amb aquests animals. L’agència de notícies Reuters, que aquell any s’havia instal·lat a Londres, va usar coloms fins el 1851, moment en què es va implantar la connexió telegràfica.
Ara bé, l’animal que per excel·lència ha estat emblema de la pau també ha estat usat com a animal de guerra, des del segle XV aC i, de forma generalitzada, fins a la Segona Guerra Mundial. Durant els conflictes armats, els coloms eren una força mòbil, útil, eficient, ràpida i difícil de detectar per part de l’enemic a l’hora de comunicar-se entre els comandaments.
Coloms a les croades
La primera constància de l’ús de coloms missatgers en una guerra data de l’any 43 aC, durant el setge de Mòdena, en el context de les guerres romanes. Posteriorment, els àrabs també en van fer servir durant les croades a Terra Santa i foren importants en els setges de Haarlem i Leiden, en el marc de la guerra dels Vuitanta Anys (1572-1574), que va enfrontar les províncies dels Països Baixos contra Felip II.
El sistema de correus era senzill: una vegada els coloms arribaven al seu destinatari, es paraven en un cable connectat a una campaneta que feia saber que havien assolit el seu objectiu. Els coloms portaven les cartes a un tub minúscul lligat al coll o a la pota. El missatge entortolligat com un pergamí en miniatura era recollit pel receptor i seguidament comunicat al destinatari.
L’ús d’aquests animals com a via de comunicació va minvar a partir de l’any 1791, quan Samuel Morse va inventar el telègraf, però no pas en els contextos bèl·lics. Els exèrcits sabien que l’enemic podia interceptar un telegrama, però no un colom. En el segle XIX, per exemple, aquestes aus encara van tenir un paper destacat en les guerres napoleòniques (1803-1815) o en la guerra francoprussiana (1870-1871).
En el marc de les guerres napoleòniques, el banquer i columbòfil Nathan Rothschild va guanyar una fortuna en la borsa de Londres ajudat per coloms. El 18 de juny del 1815, des de Bèlgica, i sota l’ala d’un dels seus fidels servidors, va enviar una exclusiva a Londres: una N al costat d’una corona invertida. Un missatge encriptat que significava “Napoleó ha estat derrotat a Waterloo”. Els seus empleats van invertir a la borsa d’acord amb aquesta bomba informativa. Quan tres dies més tard el Govern britànic coneixia el desenllaç de la fi del primer Imperi napoleònic, Rothschild ja era milionari.
Un altre moment clau va ser el 1870, durant el setge de París per part de les tropes prussianes, la capital francesa no va quedar incomunicada gràcies als coloms. Es calcula que durant els quatre mesos que va durar el setge, es va enviar un milió de missatges a l’exterior.
Animals considerats herois
En el segle XX, les aus van tenir un rol clau en la Primera Guerra Mundial, on els exèrcits ja comptaven amb els seus Signal corps o destacament de coloms. L’any 1914 l’Exèrcit francès va enviar setanta-dues gàbies amb coloms a la primera batalla del Marne, que va acabar amb victòria aliada sobre l’Exèrcit alemany. L’Army Pigeon Service de l’Exèrcit estatunidenc també va expedir sis-cents exemplars en territori gal. Pels nord-americans eren tan importants aquestes aus que van instal·lar al USS Langley —el primer vaixell carboner convertit en portaavions de la Marina de Guerra dels Estats Units— un colomer a la coberta.
La lluita entre els coloms britànics i els falcons del Reich es coneix com ‘la guerra dels ocells’
Com que les aus missatgeres portaven informació per al bàndol contrari, els enemics intentaven abatre-les. Alguns d’aquests coloms es van fer famosos entre la infanteria per la seva valentia, com el colom nord-americà Mocker, que va volar en cinquanta-dues missions abans de caure abatut. Un altre de molt conegut va ser Cher Ami, que va aconseguir fer arribar el seu missatge a les tropes nord-americanes malgrat haver perdut una pota i un ull. Cher Ami va salvar la vida a uns dos-cents soldats estatunidencs integrats en el Batalló Perdut als boscos d’Argonne, a la zona de Verdun (França). Enmig de la desesperació, envoltats pels alemanys, amb el telègraf destruït per les bombes i després d’hores de combat durant el qual dos terços del batalló havien mort o havien resultat ferits, el major Charles Whittlesey va llançar sis coloms missatgers. Cinc van morir, però Cher Ami va travessar el foc i, amb una bala al coll i una pota ferida, va arribar en 20 minuts a la seva destinació, a 40 quilòmetres. El batalló es va salvar d’un extermini segur. En morir, va ser dissecat, condecorat i exposat a l’Institut Smithsonian de Washington.
La guerra es guanya al cel
En plena Segona Guerra Mundial, sobre els cels d’Anglaterra, tenien lloc dues batalles aèries. Una, la que lliurava la Royal Air Force (RAF) britànica contra la Luftwaffe, la força aèria alemanya; i una altra, la que protagonitzaven els coloms britànics contra els falcons del Tercer Reich, aquesta coneguda com la guerra dels ocells.
El servei d’espionatge britànic ha reconegut que entre el 1939 i el 1945 va fer servir uns 250.000 coloms missatgers per retransmetre ordres i localitzacions d’objectius enemics, una quantitat important, ja que sovint havien d’enviar dos animals amb un mateix missatge per si un era abatut. Segons els seus càlculs, de 16.000 coloms que van travessar el canal de la Mànega, només en van tornar 1.800. Per aquest motiu, l’MI5, el servei secret britànic, va crear una unitat dirigida per un coronel campió de tir amb una missió molt específica: recórrer la costa del sud d’Anglaterra matant tots els falcons possibles.
Anglaterra, en temps de la guerra i també durant la postguerra, va tenir una secció específica de columbicultura al Ministeri de l’Aire. L’any 1945, Lea Rayner, cap de la secció, va proposar que els coloms també podrien ser entrenats per portar petits explosius o armes bioquímiques contra un objectiu, però la proposta es va descartar per massa arriscada. No eren l’únic país amb aquest servei. El 1939, l’Exèrcit dels Estats Units també havia creat un centre de criança i entrenament de coloms missatgers a Fort Monmouth (Nova Jersey), on hi havia 54.000 aus per ser desplegades en els diversos fronts del conflicte.
Després de la victòria dels aliats, alguns d’aquests coloms van rebre la Medalla Dickin, distinció que des del 1943 es concedeix a animals que s’han distingit en actuacions bèl·liques. I a ciutats de Bèlgica i França van ser homenatjats. A la Square des Blindés a Brussel·les, per exemple, hi trobem l’escultura Pigeon-Soldat dedicada als coloms que van morir per la pàtria.
Coloms a la reserva
El Servei Columbòfil Militar de l’Exèrcit espanyol, creat el 1879, no va desaparèixer fins al 2008, quan uns tres-cents coloms van ser jubilats. Com a record, el Museu de l’Exèrcit encara conserva dissecat el soldat 46.415 condecorat pel franquisme, un colom que l’any 1937 va portar un missatge dels guàrdies civils sublevats al santuari de la Virgen de la Cabeza, a Jaén. El colom, malgrat estar ferit de mort, va complir la seva missió.
Els coloms han estat retirats del servei militar bàsicament perquè ja no tenen utilitat a l’era d’internet i el seu cos de manteniment és alt, però no han desaparegut totalment d’algunes armades. Per exemple, encara que l’Exèrcit dels Estats Units va deixar de fer servir aquestes aus com a animals missatgers el 1957, durant la invasió de l’Iraq (2003) —igual que els miners usaven canaris— els marines portaven coloms per estar atents a possibles atacs nuclears, bacteriològics o químics per part de l’enemic.
No hi ha gaires llibres actuals sobre coloms missatgers. Recomano l’obra Pigeons: The Fascinating Saga of the World’s Most Revered and Reviled Bird d’Andrew D. Blechman (Grove Press, 2007). En canvi el tema ha quallat força al cinema, especialment entre les pel·lícules d’animació (Valiant, Cher Ami) i a la literatura (El largo camino a casa d’Alan Hlad, 1999).
Aquest article es va publicar en el número 226 del Sàpiens (gener 2021)