Joan Amades va recollir a la seva Geografia popular (El Mèdol, 2001; original del 1935) un gran nombre de dites associades a diferents llocs dels Països Catalans. En aquesta obra, el folklorista català atribueix diferents orígens a l'expressió, el significat de la qual difereix sensiblement segons com sigui formulada: estar a la lluna de València quan algú que està distret, mentre que quedar-se a la lluna de València s'empraria més aviat quan hom veu frustrat un desig o bé quan no entén una cosa.
La primera explicació de l'origen de l'expressió se situa en temps de la conquesta de la ciutat l'any 1238, per Jaume I. Aquesta versió afirma que els sarraïns fugitius es concentraren a la platja coneguda com la Lluna, a causa de la seva forma de mitja lluna, per a embarcar cap a Àfrica. Una part significativa d'aquell contingent, però, s'hagué de quedar en terra esperant el retorn dels vaixells per a un segon viatge, temps durant el qual foren assassinats a mans d'un grup de cristians fanàtics.
També atribueix a un accident geogràfic, però en aquest cas al golf de València, la teoria que diu que l'expressió prové de la gran quantitat de naus que transitaven per aquest golf, també amb forma de mitja lluna. Una altra curiosa explicació afirma que antigament a la part de fora de les muralles de València hi havia un hostal anomenat La Lluna, on pernoctaven els qui arribaven a la ciutat quan els portals ja eren tancats. Una variant d'aquesta versió assegura que la tal lluna no era un hostal, sinó una plaça en forma de mitja lluna que hi havia davant del portal dels Serrans, on la gent esperava que obrissin novament les entrades. Segons el folklorista barceloní, aquesta dita és coneguda per tota la Mediterrània i és molt possible que tingui origen mariner. Malauradament, el fet que sigui una expressió de tradició oral, ens impedeix saber amb certesa si aquesta lluna és el satèl·lit del nostre planeta o un punt de trobada terrenal.
Aquest article es va publicar en el número 23 del Sàpiens (setembre 2004)
