Al Tròpic, les tardes s'allarguen en la foscor, els crepuscles són ràpids i el dia dura sempre dotze hores. Chico, com sempre al final d'una jornada laboral, havia estat jugant al dominó entretenint-se fins a l'hora del sopar. Els companys de partida, però, no eren estrictament amics o col·legues de feina. Eren els seus guardaespatlles.
Rabassut, morè, amb un bigoti frondós que li donava aspecte de cantant d’òpera italià, Chico va dir a la seva dona que es dutxaria abans de
Chico Mendes, la icona de la defensa de l'Amazònia
Aquesta és la història d’una mort anunciada. La d’un fill de la selva que va defensar la natura i els drets humans dels treballadors. Un visionari de la lluita ecologista que continua inspirants molts activistes
Guardar a favorits
