'Madrid 1945. La noche de los cuatro caminos'

Un llibre entre la recerca històrica i el dietari
Un llibre entre la recerca històrica i el dietari Destino
Madrid 1945. La noche de los Cuatro Caminos
Andrés Trapiello
Destino
Madrid 1945

La memòria històrica i tot el que envolta la Guerra Civil i el franquisme és material polític i literari en ebullició. N’és un exemple aquest monumental Madrid 1945. La noche de los Cuatro Caminos, que l’escriptor Andrés Trapiello (León, 1953) reedita, amplia i, en alguns aspectes, reescriu, dues dècades després de la versió original, del 2001. Si aleshores un torturador franquista era comparat amb un oficial de la Gestapo, ara al recurs literari s’hi afegeix també un agent de la KGB. I si, en origen, la mítica foto de la barricada d’Agustí Centelles era “hermosa”, ara és “peliculera”.

El que no canvia és que l’as - salt de la caserna de la Falange al barri madrileny de Cuatro Caminos, amb el resultat de dos falangistes morts, per part d’un grup de guerrillers comunistes, el febrer del 1945, és un episodi real i gairebé de novel·la negra que serveix a Trapiello per fer lite - ratura d’investigació i paisatgisme impressionista, memorial i costumista sobre la capital espanyola. Però, també, per passar comptes amb fantasmes personals i col·lectius.

Entre la recerca històrica i el dietari

L’autor es mou segur en un territori que coneix bé. De fet, i perquè és conscient d’haver rebut crítiques per manca de rigor historiogràfic, en aquesta ree - dició és escrupolós amb tota mena de referències i documents, malgrat que el perd l’adjectivació. Amb tot, això no treu mèrit ni interès a un text que és també àlbum fotogràfic del Madrid de postguerra i aparador de totes les intrigues i vicissituds, tant heroïcitats com misèries, protagonitzades pel PCE com a principal força de l’antifranquisme.

Ara bé, barrejant recerca històrica i literatura de dietari (que ell domina), es queda en terra de ningú. No fa un text acadèmic però tampoc la gran novel·la sobre l’antifranquisme. Aquest mèrit és per a Almudena Grandes amb Inés y la alegría. Aquesta obra és coetània a La noche de los Cuatro Caminos. Fins i tot comparteixen alguns personatges. Però, si Grandes és la cara, Trapiello és la creu.

Aquest article es va publicar en el número 249 del Sàpiens (desembre 2022)