El fet històric
Durant l'estiu del 1714, mentre Barcelona era assetjada per les tropes borbòniques, els ambaixadors catalans a Londres i la Haia van fer diverses gestions desesperades per a obtenir el suport aliat. El 18 de setembre, el comte Felip Ferran i Sacirera es va entrevistar a la Haia amb el nou rei britànic, Jordi I. El monarca es va comprometre a enviar a Barcelona l'esquadra anglesa, concentrada al port de Maó, per tal de trencar el setge, i va acceptar el projecte de creació d'una república de Catalunya amb Mallorca i Eivissa. Però Barcelona ja havia caigut set dies abans.
La hipòtesi
Imaginem que l'ocupació borbònica de Barcelona s'hagués endarrerit unes setmanes. La potent esquadra anglesa hauria pogut trencar el setge. En aquestes noves circumstàncies, s'hauria imposat una nova negociació de caire internacional. Amb britànics i holandesos com a valedors, Catalunya hauria pogut esdevenir una república independent, situada entre els dos grans estats borbònics (França i Espanya). S'hauria resolt, doncs, allò que l'opinió pública europea anomenà el cas dels catalans.
El desenllaç
La presència de l'esquadra britànica al port de Barcelona hauria obligat les tropes borbòniques a abandonar el setge. La major part del Principat hauria passat sota control de les autoritats catalanes. En aquest context, hauria estat inevitable la reobertura de negociacions internacionals per tal de revisar el punt més fosc dels tractats d'Utrecht i Rastatt: el cas dels catalans. Amb un decidit suport britànic i holandès, al qual s'hauria hagut d'afegir també l'arxiduc Carles, ara emperador Carles VI d'Alemanya, la hipòtesi més versemblant seria la constitució d'una república lliure de Catalunya, amb les illes de Mallorca i Eivissa, que restaven sota control austriacista.
Si l'esquadra britànica hagués trencat el setge de Barcelona del 1714, la nova república catalana hauria constituït un estat tap entre les dues potències borbòniques: França i Espanya. La seva viabilitat politicomilitar hauria restat condicionada, però, per les variacions en les conjuntures internacionals. El realisme polític hauria imposat, doncs, una tutela permanent per part del govern britànic, que controlava aleshores Menorca i, amb aquesta, l'estratègic port de Maó.
Les institucions catalanes haurien evolucionat en una línia representativa i parlamentària, tot seguint els models de la monarquia britànica i de la República de les Províncies Unides dels Països Baixos. Les noves classes emergents, i en especial la burgesia barcelonina, haurien aconseguit el poder, des d'un discurs ideològic de caire liberal.
L'expansió econòmica catalana s'hauria iniciat molt abans. Els contactes regulars amb Lisboa, Londres i Amsterdam, via Gibraltar, haurien permès donar un nou impuls a l'exportació de vins i aiguardents. També s'hauria recuperat l'actiu comerç amb Nàpols i Sicília, en mans d'antics aliats. Amb el suport britànic, els catalans haurien accedit força abans al mercat colonial americà, per la doble via del comerç regular i del contraban. Els sectors productius (una agricultura especialitzada, la indústria domiciliària, els gremis tradicionals i les manufactures) haurien pres una forta embranzida des dels primers anys de la postguerra. L'economia catalana s'hauria orientat clarament vers l'exportació. Barcelona hauria capitalitzat aquesta embranzida i s'hauria convertit en el primer port de la Mediterrània occidental.
L'evolució social i cultural del Principat hauria restat vinculada a la dinàmica europea. En aquests àmbits s'hauria produït una important obertura. El català hauria recuperat prestigi com a llengua literària i de cultura. Progressivament, l'anglès hauria substituït el castellà com a segona llengua de les elits.
Sense Catalunya i amb un control directe de l'esquadra britànica a la Mediterrània occidental, Felip V no hauria pogut recuperar els antics dominis hispànics d'Itàlia. Als regnes d'Aragó i de València, esdevinguts fronterers, però, la repressió no hauria estat menor i la presència militar hauria estat fins i tot més feixuga.
Aquest article és exclusiu per a subscriptors
Suma't a Sàpiens i llegeix tots els articles sense limitacions