Atenció... rodem! L’Elena dona l’ordre per primera vegada. Nota un pessigolleig agradable que li recorre la panxa i que podríem anomenar satisfacció. O eufòria continguda. Sap que ha d’estar concentrada en la feina, encara que si fos per ella es posaria a ballar desenfrenadament, com si estigués assajant un espectacle al Paral·lel, al Gran Teatro Español o al Teatre Nou. Som a l’any 1918.
S’ajusta el vestit de ball
Elena Jordi, la verge del cel·luloide
A inicis del segle XX, Elena Jordi es va convertir en la primera dona que va dirigir una pel·lícula a l’Estat espanyol
