El Noi del Sucre, una víctima del pistolerisme

Salvador Seguí va ser el líder de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Catalunya durant el període més dur i conflictiu de l’organització. El seu lideratge combatiu, però també conciliador, el va convertir en un blanc de la Patronal

El 10 de març del 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, Seguí era assassinat d’un tret al cap
El 10 de març del 1923, en un moment en què empresaris i obrers es mataven pels carrers, Seguí era assassinat d’un tret al cap Albert Bernat / Pep Montoya
Autor
Maria Coll
Assessor
Teresa Abelló
Els darrers mesos havien estat una bogeria. Xerrades, conferències, tertúlies... En els dos mítings que es van celebrar a Reus i a Tarragona, a principis de març del 1923, no hi cabia ni una agulla. I, en totes aquestes intervencions, Salvador Seguí denunciava els atemptats i defensava l’enfortiment de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a través d’aliances amb altres organitzacions, com els partits polítics d’esque