Explica el Tirant lo Blanc que a la ciutat anglesa de Canterbury hi va haver una disputa molt forta entre gremis. Era una batussa típica per protocol, amb picabaralles que avui ens semblarien absurdes. Els teixidors de lli, reforçats pels seus advocats, deien que ells havien de desfilar sempre davant, atès que “no es podia dir missa ni consagrar lo preciós Cor de Jesucrist sens draps de lli”. En contrast, “los juristes de part dels ferrers al·legaven que primer fou l’ofici de ferrer
Els últims gremis
Aquestes corporacions van ser clau en el desenvolupament econòmic, polític, social i militar de la Catalunya medieval i moderna. Quan Felip V va dissoldre les institucions catalanes, els gremis es van convertir en el darrer bastió contra l’absolutisme
