En un moment en què les noies del FC Barcelona triomfen, l’expert en història del club Manuel Tomás publica la primera biografia d’Immaculada Cabecerán, la fundadora del Barça Femení. Una dona que, en plena dictadura franquista, va lluitar perquè el futbol deixés de ser cosa d’homes i per la fundació del Selecció Ciutat de Barcelona, el primer equip femení barcelonista.
En aquesta obra, la historiadora i arqueòloga Assumpta Serra s’endisa en la postguerra espanyola, concretament entre els anys 1945 i 1956, i en el marc de la Catalunya rural. La trama succeeix en un poble de la comarca d’Osona on la pau era un miratge, les cicatrius del conflicte encara supuraven i els silencis, carregats d’absències, s’imposaven en les relacions.
En aquest llibre, la professora de la Universitat de Nova York Rachel Kousser analitza els darrers anys de vida d’Alexandre El Gran, colonitzador de l’imperi persa i un dels caps militars més importants del món antic. Un període poc estudiat, tot i que va suposar la seva transformació de conqueridor a rei i el moment de màxima expansió del seu regnat.
Roser Rius, militant antifranquista de la Lliga Comunista Revolucionària, va estar detinguda catorze anys a la presó de Yeserías, de Madrid. Durant aquest temps i amb la voluntat que no li fos robat aquest tram de vida, va escriure un diari il·lustrat sobre la vida penitenciària. Textos, cartes i dibuixos que, cinquanta anys després, comparteix amb tothom.
Aleix Sarri explica al pròleg que aquest llibre és fruit de tres instants: l’exili i la detenció del president i dels consellers que havien organitzat el referèndum de l’1 d’Octubre, la lectura del llibre L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, de Josep Benet, i el fet de treballar al Palau de la Generalitat.
Tres moments que, sumats a la voluntat de “posar noms i cognoms a la història de tants catalans que han pagat el preu de defensar la llibertat del país” i fer “una relectura de qui som”, el porten a escriure Ànima de república: una síntesi històrica de tres segles que marquen les relacions entre Catalunya i Castella.
Una anàlisi que comença el 1410, amb la mort de Martí l’Humà, l’últim sobirà català abans de l’arribada dels Trastàmara, i que acaba el 1714, amb l’exili a Viena dels catalans que havien defensat la causa austriacista.
