L’especialista en l’estudi del nacionalsocialisme alemany Johann Chapoutot analitza en aquest llibre com, entre el 1930 i el 1933, els polítics tradicionals, la premsa i els magnats industrials d’Alemanya van flirtejar amb el nazisme amb la voluntat de conservar l’estatus. I es pregunta: quina responsabilitat van tenir?
Amb aquest llibre, Jaume Clotet tanca la trilogia que va començar el 2024 amb La Germandat de l’Àngel Caigut (Premi Josep Pla). En aquesta ocasió, l’historiador uneix el passat mític de Catalunya amb una aventura trepidant a Terra Santa, en què els fills del rei Jaume —Pere i Ferran— i el cavaller Galceran de Pinós s’enfronten amb un mal que transcendeix la història: el mateix Satanàs.
Enfocat com una teràpia social i a partir de testi- monis directes de diverses edats, professions i zones del país, la guanyadora del Premi de Literatura de la Unió Europea, Ioana Pârvulescu, presenta la vida quotidiana de Romania entre els anys 1948 i 1989, quan el seu país estava sota el comunisme.
La historiadora Kirsten Wolf, una de les expertes mundials en aquest tema, viatja fins a l’any 800, a Islàndia, per retratar, hora a hora, la vida de diversos vikings (un camperol, un rei, un poeta, un guerrer, un comerciant...) i, al mateix temps, desmentir els tòpics que moltes vegades envolten aquesta societat.
Al final de la Guerra Civil, a Formentera es va obrir una colònia penitenciària. Va ser una de les instal·lacions de reclusió més cruels de la postguerra, però també una de les més desconegudes. Va començar a rebre presos el 1940 i, en el moment de màxima activitat, va arribar a tenir-ne mil cinc-cents, de les Balears i també de la Península, especialment de la regió d’Extremadura. Més de dues mil persones van passar pels seus barracons.
Les condicions de vida estaven marcades per la penúria, la desprotecció i el comportament brutal de la direcció del penal. Cinquanta-vuit reclusos van morir en aquesta presó, segons la documentació existent. Les instal·lacions es van desmantellar el 1943, quan el règim franquista va percebre que els seus aliats en la segona Guerra Mundial podien ser derrotats en la contesa.
La història en blanc, negre i grisos
Vuitanta anys després, aquesta història ens torna a impactar gràcies al treball de diversos historiadors i documentalistes, i, especialment, dels dibuixos de Víctor Escandell, autor d’unes il·lustracions de línies dures i fetes en bicromia que estremeixen els lectors.
