Aquesta novel·la, guardonada amb el Premi Literari Fernando Namora, repassa la història de Portugal des dels darrers dies de la dictadura fins a l’arribada de la democràcia. Uns anys convulsos i revolucionaris que marquen la vida de tots els membres de la família Storm, especialment dels tres fills, cadascun amb una visió de la política i la vida ben diferent.
El 1887, quan Eduard Toda va desembarcar a Sardenya, feia cent cinquanta anys que la relació entre Catalunya i l’Alguer estava interrompuda. En aquesta obra, el diplomàtic i escriptor explica els costums, l’estat de la llengua, la història i l’arquitectura de l’illa amb la voluntat de revifar els contactes i afermar la consciència de la dimensió marítima del país.
Aquesta història, prohibida pel Vaticà i perseguida a Itàlia, és una tràgica odissea que comença el 1943 a Nàpols, una ciutat acabada d’alliberar del feixisme i completament devastada. Des d’aquest punt, el corresponsal de guerra Curzio Malaparte i els oficials americans emprenen un viatge a través d’una Itàlia on tothom intenta salvar la pròpia pell.
Aquesta biografia d’Antoni Gaudí, de qui enguany es compleixen cent anys de la mort, reconstrueix la vida de l’arquitecte modernista a través de les veus dels qui el van conèixer. A partir de cartes, records i testimonis oblidats, com el seu secretari personal, l’arquitecta Chiara Curti, experta i divulgadora de l’obra de Gaudí, traça un retrat íntim i proper del mestre.
L’any 1937, en plena Guerra Civil, la Julia i l’Arturo, una parella d’anarquistes, viuen la seva història d’amor a Xiva (País Valencià), on es refugien dels horrors del conflicte. Conscients que pot ser el darrer estiu que seran feliços, immortalitzen aquells dies fent fotos de la seva filla, de la gent del poble, d’activitats populars… En fi, de la vida a la rereguarda. La majoria de les imatges són de Xiva i València, però també hi surten Cartagena i Granollers, on vivia un germà de l’Arturo, aviador republicà.
Aquest llibre, però, també immortalitza una història d’amor truncada per la guerra. L’Arturo va ser afusellat al cementiri de l’Est el 1940, just el mateix dia que, a la presó, es va casar amb la Julia per poders. Ella, després de passar pel camp de concentració d’Albatera i diverses presons de l’Estat, va viure fins als noranta-un anys.
Els tretze carrets, més de sis-centes fotos, han estat amagats quasi noranta anys en una maleta que va viatjar des de València fins a Alacant, Madrid, el Brasil i Barcelona. Tot i que sempre han estat en mans de la família, fins quasi noranta anys després no han gosat publicar-les.
