Avui, a les xarxes socials, és habitual veure dones víctimes de violència sexual que duen la figura de Medusa tatuada al cos. I és que la dona monstruosa de la mitologia grega va patir el mateix calvari. Era una les tres germanes Gorgones, filles de les divinitats marines Forcis i Ceto, que vivien a l’altra banda de l’oceà Atlàntic.
Medusa era l’única mortal del grup i la que més destacava, per la cabellera imponent. Posidó, el déu del mar, se’n va encapritxar i, un dia, la va violar al temple d’Atena. La deesa, furiosa, va preferir castigar la víctima en lloc de l’agressor, i ho va fer llevant-li tota bellesa. Així, li va transformar els cabells en serps i va dotar la seva mirada del poder de petrificar.
El mite capgirat
Qui va saber esquivar aquell malefici va ser Perseu, que va tenir per missió decapitar la malvada criatura. Ho va aconseguir, acostant-s’hi d’esquena i mirant-la a través del seu escut brillant, que li feia de mirall. En tallar-li el coll, van sortir els fills que Medusa estava esperant de Posidó: el gegant Crisàor i el cavall alat Pegàs. Malgrat que era morta, la Gorgona va mantenir intacte el seu poder petrificador. De tornada a casa, en passar per l’estret de Gibraltar, l’heroi grec en va ensenyar el cap a Atles, a qui Zeus ha via castigat i havia enviat a aquell tros de mar. En mirar-lo, el tità es va convertir en la serralada homònima del nord d’Àfrica. Perseu va regalar el sagnant trofeu a Atena, que el va estampar al seu escut per infondre por als enemics.
El 2020, l’escultor argentí Luciano Garbati va capgirar el tràgic mite: va fer que Medusa sostingués el cap de Perseu, en un conjunt que presideix l’entrada del Tribunal Penal de Justícia de Nova York. És el lloc on va ser condemnat a vint-itres anys de presó per assetjament sexual el productor de cinema Harvey Weinstein. Les seves víctimes el van començar a denunciar el 2017. Allò va ser l’embrió del moviment feminista #MeToo (‘Jo també’).
Aquest article es va publicar en el número 287 del Sàpiens (març 2026)