En l'actual societat de consum i de l’espectacle, contínuament sentim cants de sirena. L’expressió es fa servir per advertir del perill de deixar-se seduir per falses promeses o paraules aduladores. La iconografia grega representa les sirenes com unes dones-ocell, similars a les harpies, filles del riu Aqueloos i de Melpòmene, la musa de la tragèdia. A les Metamorfosis, Ovidi diu que inicialment eren integrants del seguici de Persèfone, la filla de Demèter, la deessa
Sirenes: l’irresistible cant de les dones-ocell
Guardar a favorits